Els mosaics paisatgístics rurals són una potent manifestació del potencial ecològic del medi natural, de la plasmació de l’economia rural i del llegat material i immaterial de la tasca de transformació col·lectiva de la natura.
S’ha dit que els nostres paisatges mediterranis són una mostra acabada del treball comunitari per humanitzar la natura, una expressió de la nostra civilització que ha fet del medi natural un paisatge de cultura, al si del qual trobem sovint fragments d’hàbitats naturals i artefactes d’activitats productives del passat. Per això, a més d’una realitat material heretada, el paisatge forma part de l’imaginari i de l’ànima col·lectiva de la ciutadania.
Però els paisatges rurals són un patrimoni viu, fràgil i desprotegit davant la pressió dels nous usos del territori. Les darreres dècades hem assistit a pèrdues accelerades o a la banalització de mosaics paisatgístics rurals, mentre sectors socials cada vegada més reclamen una nova cultura del territori: la nostra societat està fent del paisatge un element de qualitat de vida. És per això que en la gestió i l’ordenació del territori cal insistir en els valors (ambientals, socials, arquitectònics, educatius, simbòlics, etc.) que atorguen caràcter o personalitat al fràgil patrimoni paisatgístic. En el nostre cas, la Convenció Europea de Paisatge (any 2000) va marcar les directrius per a una nova gestió del paisatge que han estat completades per la legislació valenciana de paisatge vigent.
Conferència “El paisatge rural: els valors d’un patrimoni col·lectiu”
En el programa El Nostre Patrimoni Cultural de l’Associació Cultural Socarrats, el dia 31 de març de 2017, el catedràtic de Geografia de la Universitat de València Joan F. Mateu Bellés, va impartir la conferència “El paisatge rural: els valors d’un patrimoni col·lectiu”. Amb una gran assistència de públic, que omplia el local de l’associació, el professor s’endinsà en la importància de preservar els paisatges rurals, en una intervenció que resultà molt interessant per als assistents.
