Crònica de la sessió del Club de Lectura sobre el llibre «La mare»
Text: Amado Tena | Fotografies: Lluís Rodríguez
[10/11/26]
PUNT DE TROBADA AMB EMMA ZAFÓN
Amb la col·laboració de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el passat 10 de novembre, Socarrats va organitzar un punt de trobada amb l’escriptora Emma Zafón. Després de traçar Vicent Uso -coordinador del club-, una breu semblança de la convidada, diversos dels presentes van formular una sèrie de preguntes a esta. L’intercanvi d’idees i opinions es va centrar bàsicament en l’obra “La mare”. En ella es narra la vida d’una família de Borriol en el present segle, amb nombroses referències al seu entorn social i geogràfic, posant especial relleu en els personatges femenins com a elements vertebradors del nucli familiar.
Al llarg del debat es va fer referència en nombroses ocasions al caràcter costumista o realista de la novel·la. Referent a això l’autora va manifestar que en ella havia pretès plantejar a través del dia a dia d’un poble i d’una família, una sèrie de qüestions -l’especulació, l’urbanisme, el caciquisme, l’ocupació…-, bàsiques en l’esdevenir de la nostra província. Emma Zafón va assenyalar així mateix que havia tractat d’aconseguir un equilibri entre el costumisme i el realisme, a fi d’evitar donada la seua condició de periodista, el convertir-la en un assaig
Diverses de les intervencions es van centrar en els personatges de “La mare”. Es va destacar l’íntima soledat dels tres germans i la seua falta de comunicació entre ells i es va posar en relleu la major càrrega familiar de la germana. L’autora va assenyalar que alguns dels personatges són reals i altres compendien trets de diverses persones reals.
Responent a preguntes dels assistents, Emma Zafón va comentar el procés d’escriptura del llibre, assenyalant que es va proposar dotar-lo de major complexitat i profunditat que la seua primera novel·la. Sobre el final de “La mare” va manifestar que per a tancar la història va buscar un detonant que implicara els tres germans i que al mateix temps creara un clima esperançador.
La inclusió de nombrosos localismes en el text va propiciar diverses intervencions valorant de distinta forma esta circumstància. L’autora al llarg de l’acte va insistir en la seua estima pel llenguatge local, buscant sempre un equilibri que afavorira la comprensió del text.
La presència d’Emma Zafón va enriquir esta convocatòria del club, facilitant un major gaudi i una millor comprensió de l’obra debatuda.
