Crònica de la sessió del Club de Lectura sobre el llibre «Una cançó de pluja»
Text: Amado Tena | Fotografies: Lluís Rodríguez
[17/06/26]
PUNT DE TROBADA AMB JOAN-LLUÍS LLUÍS
El passat dia 17 de juny Socarrats va organitzar una trobada amb l’escriptor Joan-Lluís Lluís, amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Vicent Usó -coordinador del club-, va iniciar l’acte amb una breu semblança de l’escriptor nascut a Perpinyà, guardonat amb nombrosos premis, entre ells, el Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig (2017), el Sant Jordi de Novel·la (2017) i el Narrativa Maria Àngels Anglada (2019).
Joan-Lluís Lluís va centrar la seua intervenció en la novel·la “Una cançó de pluja”, i va comentar, en primer lloc, les circumstàncies en què la va iniciar i la va escriure. La protagonista és Ella-Calla, una orangutana de l’illa de Borneo que aconseguix fugir després de ser capturada i que en el seu intent de tornar al bosc en què va nàixer, ha d’afrontar una sèrie de perills. En el llibre es parla d’una mitologia ancestral amb la presència de dos divinitats: la Mare-Tota -que va crear els animals-, i la Mare-Gelosa-, que va donar vida als humans.
L’autor va posar en relleu el seu intent de dotar el llibre d’un cert caràcter de faula, però sense obviar la realitat de la dura història que conta.
Diversos dels assistents van apuntar que l’inicial rebuig al tema de la novel·la, va desaparéixer en avançar en la lectura. Van destacar entre altres virtuts del text: la seua profunditat, poesia i musicalitat; la capacitat de fer-te sentir el que viu la protagonista, i la força dels paisatges emocionals i naturals descrits.
Atenent diverses preguntes, Joan-Lluís Lluís va explicar les dificultats que li havia suposat el fet de donar vida a Ella-Calla i dotar-la d’una certa humanitat. Així mateix, va matisar unes certes consideracions expressades sobre el personatge de la vella, especialment en relació amb allò que havia apuntat un dels presents que considerava que no resultava creïble.
Un altre dels punts debatuts va ser la maldat de l’espècie humana de la qual dona un clar testimoni la novel·la.
Després d’indicar Joan-Lluís Lluís que com a homenatge a la literatura oral sempre tanca les seues intervencions amb un conte, va narrar una complexa història amb uns certs ressons bíblics. Va concloure així l’última i interessant sessió del curs del Club de Lectura.






