Crònica de la sessió del club de lectura sobre el llibre “El festí de Babette”
Text: Amado Tena | Fotografies: Lluís Rodríguez
[21/04/26]
El Club de Lectura va celebrar una nova sessió el passat dia 21 d’abril. En ella es va debatre “El festí de Babette” de l’escriptora danesa Isak Dinesen -pseudònim de Karen Blixen. L’obra és un relat curt ambientat a la fi del segle XIX en un tranquil poblet de Noruega. En ell una austera comunitat religiosa tracta, després de la mort del seu pastor, no perdre els bons costums que durant anys els han unit. El factor que mou la trama és l’arribada a este lloc de Babette, una dona francesa fugida del seu país per motius polítics.
Després de traçar Vicent Usó -coordinador del club-, una breu semblança de l’autora va començar el debat. No sols al seu inici sinó també al llarg d’este, diversos dels presents van posar en relleu la perfecta construcció del relat, destacant l’hàbil introducció dels personatges com a motors de la trama.
Altres qüestions debatudes van ser la traducció de l’obra -ressaltant-se la seua qualitat- i el tipus de narrador. Sobre este últim extrem enfront de qui va apuntar que en alguns moments interactuava amb el lector, Vicent Usó va matisar que calia considerar-ho com un narrador del XIX, identificat amb l’època que comptava.
Es van expressar diverses opinions sobre el personatge de Babette, que és el que desencadena el conflicte central del relat. Va prevaldre la idea que adopta una important decisió moguda pel desig de realitzar-se, de sentir-se com el que creu ser, una gran artista.
“El festí de Babette” es desenrotlla en una xicoteta comunitat luterana regida per estrictes preceptes morals. La rigorositat d’estes normes va plantejar el debat de si podien influir negativament en la vida d’alguns dels personatges.
Sobre la base del fet que l’autora va publicar diversos llibres baix distints pseudònims masculins, es va opinar que en general les autores que han utilitzat este recurs l’han fet per a eludir possibles prejuís enfront de les dones escriptores. Referent a això es van citar els casos de George Sand, George Eliot o la catalana Victor Català.
Un dels presents va manifestar que al seu juí la trajectòria vital dels personatges es narrava de manera incompleta, puntualitzant Vicent Usó que les novel·les curtes no permeten reflectir amb detall l’evolució dels protagonistes motiu pel que a vegades resulten un poc plans.
El cicle anual de sessions del Club de Lectura es tancarà el pròxim 17 de juny amb la dedicada al llibre “Una cançó de pluja” i comptarà amb la presència del seu autor Joan-Lluís Lluís.
Fotografies de Lluís Rodríguez
