Crònica de la sessió del Club de Lectura sobre el llibre «ELS DIES DE VIDRE»
Text: Amado Tena | Fotografies: Lluís Rodríguez
[22/09/26]
El passat 22 de setembre es va celebrar la primera sessió d’este curs del Club de Lectura. L’obra debatuda va ser “ELS DIES DE VIDRE” de Nicoletta Verna. La novel·la transcorre a Itàlia durant el feixisme i la II Guerra Mundial. La seua trama és complexa i en l’ampli mostrari de personatges destaquen dos dones unides per l’atzar: Redenta -fràgil de cos, però fort d’esperit-, i Iris -una jove rebel partisana.
Diversos dels presents van ressaltar la violència dels múltiples passatges del llibre sense coincidir en l’efecte que això els produïa. Referent a això Vicent Usó -coordinador del club-, va assenyalar que l’acumulació d’episodis d’este tipus reduïx el seu impacte.
Al llarg del debat es van comentar i es van suscitar dubtes sobre el significat de diversos fragments, reconeixent-se al propi temps de manera majoritària l’interés de la novel·la.
També es va opinar sobre el fet que les dos narradores protagonistes són de personalitat molt distinta i que no obstant això el seu llenguatge i estil pràcticament no es diferencien. Sobre este extrem es va apuntar la possibilitat que en la versió original potser sí que existeix eixa diferència.
Es va destacar com en “Els dies de Vidre” es recrea fidelment el moment històric en el qual transcorre la seua trama, especialment en narrar els efectes del règim feixista als pobles xicotets en els quals viuen els protagonistes.
Un dels factors més rellevants de l’obra són els seus personatges. Va haver-hi ampli consens en què més enllà dels tres principals -Redenta, Iris i Bruno-, l’autora aconsegueix crear un ampli ventall de figures interessants. Sobre este apartat es van realitzar algunes puntualitzacions: Vicent Usó va manifestar el possible maniqueisme dels personatges; un dels presents els va qualificar de plans; un altre va reflexionar sobre la possibilitat que puguen existir éssers tan cruels com Vidre i un tercer va apuntar com, algú en principi tan positiu com Bruno, pot arribar a exercir una gran violència.
Una vegada més el Club de Lectura amb l’intercanvi de les idees i opinions expressades, va possibilitar ampliar i aprofundir la visió sobre un llibre important.
Fotografies de Lluís Rodríguez
