La sala diàfana de la Casa dels Mundina ha acollit una conferència interessant i divertida a parts iguals. Després d’una breu presentació i introducció dels ponents per part de Fermí Font, president de Socarrats, Frechina ha començat el seu parlament desfent malentesos sobre la figura de Botifarra, i en aquest sentit ha indicat que Pep Gimeno no fa cant d’estil, que no és un estil propi de la Costera, sinó molts altres estils de la música tradicional valenciana.
I tampoc podem atribuir-li haver sigut l’únic a recopilar les cançons antigues. I en aquest sentit Frechina ha fet un detallat repàs per gran part dels predecessors de Botifarra en aquesta empresa, des d’Eduardo Ximénez als actuals, com han sigut Vicent Torrent o Fermín Pardo, passant per José Inzenga, Joaquim Martí Gadea, Francesc Martínez Martínez, Francesc Figueres Pacheco, Pedro Ibarra, els germans Just i Joaquim Sansalvador, Josep Maria Roma i Joan Just o Alan Lomax. En aquest sentit, també ha destacat la feina que han fet els vila-realencs, integrants del grup de danses el Raval, Àlex Torres i Joanvi Sempere.
Frechina acompanyat d’Antoni Guzman i Fermí Font
Frechina ha continuat dient que si hi ha un mèrit que Botifarra té de manera indiscutible és ser el gran transmissor de la tradició musical valenciana gràcies a la seua gran capacitat comunicativa i el seu carisma. Ha aconseguit que dues o tres generacions més de valencians escolten i coneguen la música tradicional valenciana, una música que des dels anys 70-80 havia perdut centralitat dins del món cultural valencià i que havia quedat com una cosa antiga, que anava degradant-se. A més, Botifarra s’ha destacat per visibilitzar els seus informants, donar-los el valor que els pertoca, sovint fent-los pujar a l’escenari.
El públic assistent ha gaudit amb la informació proporcionada per Frechina i la música d’Antoni Guzman
Antoni Guzman en un moment de la seua actuació
Finalment, Frechina ha fet un repàs de la trajectòria musical de Botifarra, des dels seus inicis, com a cantador d’albades amb el grup Sarau, el seu primer treball discogràfic Si em pose a cantar cançons, que ja és un preludi de tot l’èxit que ha aconseguit Pep Gimeno, i els posteriors, perquè acaba de publicar l’onzé àlbum, Ja ve l’aire, que és segons Frechina d’una qualitat incontestable. Ha recordat que el 2007, la participació de Pep en el disc Benvinguts al paradís d’Obrint Pas, el va obrir al gran públic i va difondre la seua tasca entre una població més jove.
Antoni Guzman interpretant una cançó tradicional
Antoni Guzman en un moment de la seua intervenció
Frechina ha destacat que, mitjançant els diferents projectes musicals, Botifarra ha sabut portar la música tradicional valenciana a entorns on no havia estat mai, com ara amb el disc Botifarra a Banda, amb el qual ha tocat ja amb més de 200 bandes, la qual cosa implica que uns 10.000 músics han estudiat i aprés algunes peces de la música tradicional valenciana, amb tot el que això significa d’expansió i dinamització de la música popular valenciana.
Antoni Guzman amb Josep Vicent Frechina i Fermí Font
Botifarra sempre ha estat obert a les propostes més diverses, des de col·laborar amb Quico el Célio, el Mut i el Noi de Ferreries en Barraca, treball que li ha donat molta popularitat en terres tarragonines; amb el quintet de metalls Spanish Brass Luur Metalls; amb el pianista Pau Cháfer, o amb el músic magribí Ahmed Touzani, tot aquest ventall de projectes ha contribuït a difondre la seua tasca i expandir la música tradicional valenciana entre tots els públics.
Detall del públic
A més, en la conferència hem pogut gaudir de la veu d’Antoni Guzman, que ha interpretat diverses obres de Pep Gimeno, com ara el “Xiste de les jugadores de burro”, un cant de batre de Torrevella, i l’u i dotze de la tia Rosario de Canals, i la “Malaguenya de Barxeta”, i que s’ha guanyat l’admiració del públic per la seua veu, l’amabilitat i la simpatia.
