Crònica de Josep Usó
Aquest cap de setmana, en versió només de divendres i dissabte de vesprada, ha tornat el Feslloc.
Després de moltes setmanes de millora en la situació sanitària al País Valencià, s’havia obert tot. Com no podia ser de cap altra manera, els casos tornen a augmentar, però, si alguna cosa està clara, és que cap vacuna dona la immortalitat. De manera que els organitzadors, l’Ajuntament de Benlloc i Escola Valenciana, s’han empescat una manera més segura de reprendre una activitat cultural que és molt necessària, atesa la situació de setge que pateix la nostra cultura i la llengua des de fa massa temps.
L’espai destinat al públic estava organitzat al voltant de taules. Aquestes, separades per una distància de seguretat, tenien una ocupació màxima de deu persones. I quan el cos demanava ballar, només es podia fer al costat de la pròpia taula. Aquestes limitacions han tingut una part positiva. Donat que una bona part del públic era familiar, permetia establir un centre logístic a la taula. Allà es podia tindre el menjar, la beguda, les motxilles i tot allò que, en altres circumstàncies, o s’ha de dur al damunt o s’ha de deixar a la tenda de campanya.
I hi ha hagut un altre avantatge. Els horaris limitats han fet que l’espectacle s’acabe a una hora prou prudent perquè els xiquets –el futur del nostre poble– hagen pogut resistir fins al final.
Cal destacar l’alegria de tots els grups participants per retrobar-se amb el públic després d’uns mesos que s’han fet molt llargs per a tots. I també del públic, que hem gaudit com poques vegades d’un seguit d’actuacions de molt nivell.
Tota l’estona incansables; tant sota un sol de justícia com arribada la foscor refrescant de la nit, els organitzadors i responsables de seguretat s’han anat passejant entre els assistents per a recordar-nos la necessitat de mantindre unes distàncies socials que permeten mantindre la pandèmia a ratlla. Val a dir que la gent també hem col·laborat tant com hem pogut. Per això el resultat només es pot qualificar de gran èxit. Davant d’un canvi de les circumstàncies, el Feslloc s’ha reinventat. I ha aconseguit mantindre viva la flama de la música en valencià al País Valencià.