El quadern de les vides perdudes
de Silvestre Vilaplana
Crònica de Vicent Usó
Ahir, al club de lectura de Socarrats, a Vila-real, vam gaudir de les paraules de Silvestre Vilaplana, amb qui vam comentar la seua magnífica novel·la El quadern de les vides perdudes. I vam parlar de la pèrdua de memòria, dels desnonaments, d’intrigues diverses, de la pederàstia, de la solitud, del llenguatge, de la manera de fer dels escriptors i dels monstres que molta gent amaga darrera de la seua aparença amable. Una sessió memorable, sens dubte.
Crònica d’Esteban Jordan
Ahir es va celebrar, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, la segona reunió d’aquest curs del Club de Lectura de l’A.C. Socarrats, dirigit per l’escriptor Vicent Usó, a Vila-real, com sempre a les 20 h.
En aquesta ocasió –i salvant tota mena d’entrebancs– tinguérem la sort de comptar amb la presència de Silvestre Vilaplana, autor de la novel·la, Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa.
La sessió va començar amb la presentació de l’autor pel director de club, qui li donà la paraula. Tot seguit, d’una manera amena i captivadora, va donar els trets de la seua evolució des de les primeres poesies fins a començar amb les novel·les. Després, va comentar el seu mètode de treball enfocat a la creació literària.
Després d’aquesta posada en situació, ens parlà de la seua novel·la i començà el debat sobre aquesta amb les preguntes dels lectors concurrents que venien de Vila-real, Castelló i València.
En aquest debat parlàrem de molts temes, tant principals com secundaris, que apareixen en la novel·la, com la pèrdua de la memòria, els desnonaments, la culpa, la ficció, la importància dels personatges secundaris. És a dir, va respondre les preguntes dels lectors, fins i tot una pregunta sobre l’agraïment que fa després d’un capítol molt intens, trobar-se una part de la fulla en blanc, com si fóra una mena de descans per a tanta intensitat.
Finalment convé remarcar en paraules del director del club, que va ser “una sessió memorable, sens dubte.”
