Primera sessió del nou curs del club de poesia.
Després de les vacances i les festes de setembre, reprenem l’activitat del club de poesia amb canvis de calendari i periodicitat. A partir d’ara intentarem fer una sessió mensual, no dues com fèiem fins ara, i serà el segon dimarts de cada mes. Abans era en dilluns.
Després de les salutacions pròpies del retrobament, i d’alguna absència impossible de revertir, comecem la ronda de lectures.
V.C. ens recorda que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha declarat Maria Beneyto com a “escriptora de l’any 2025“. Ens parla també de la iniciativa de “El Pont, Cooperativa de Lletres” al voltant de l’efemèride i que podeu consultar ací: https://www.elpontdeleslletres.cat/2025/10/06/commemoracio-del-centenari-de-la-poeta-maria-beneyto/
V.C. recita el poema de Maria Benyto titolat “Poetes de la nit”, poetes maudits, del llibre “El que resta d’un clam perdut”.
H. ens deleita amb un altre dels seus poemes del seu últim llibre, “Clamors”. Concretament amb “Epifania i Pasqua”, amb referències a la contradicció que és celebrar pasqua militar el dia que se celebra.
C. també ha llegit, a primera vista, un altre poema de Maria Beneyto: “El nord”, del mateix llibre.
X. ens ha permés visualitzar el paisatge ciutadà que Vicent Andrés Estellés rememora en el seu “Testament mural” del Llibre de Meravelles. I encetem una disgressió sobre com s’ha d’escriure la poesia.
J.M. ha triat un poeta proper, Josep Lluís Abad i el seu LLibre d’Ain, Flor Natural de Nules 2010. I en particular, el breu poema, “Carrer escales del secà”.
H. enceta la segona ronda amb un altre poema bèlic, ara de Cesar Vallejo, “Masa”.
C. ens descobreix a Àlvar Miralles, capellà de Sta. Sofia i el seu poema “Res”, traduït al valencià per Vicent Cerdà.
I el mateix V.C. clou la sessió, no hi ha temps per a més, amb un darrer poema de Beneyto: “Veu per Cèlia Vinyes”.
Per a la propera sessió, segon dimarts de novembre dia 11, potser tindrem més novetats.
