Taula redona: «L’estat del valencià en el nou escenari polític»

Dijous 1 de febrer de 2024

Dins dels actes programats en el marc del premi Socarrat Major 2024, hem pogut gaudir d’aquesta  taula redona en què s’ha abordat la política lingüística del país i la situació sociolingüistica.

La taula ha sigut moderada per Manel Pitarch Font, llicenciat en filologia catalana i filologia espanyola, docent i poeta, qui ha començat dient que les llengües són el patrimoni de les civilitzacions, que es tradueixen en una determinada manera d’entendre el món, i que des de fa massa temps el valencià és a la deriva entre els corrents de manipulació partidista, però que especialment des del canvi de poder autonòmic al maig del 23 hi ha hagut canvis legislatius i decisions que afecten molt negativament la nostra llengua.

A continuació Manel ha fet una breu introducció dels tres participants en la taula redona. El primer ha sigut Víctor Maceda, periodista d’investigació i articulista de la revista El Temps; redactor especialitzat en política valenciana i autor del llibre El despertar valencià, on analitza els anys de govern del Partit Popular en les legislatures anteriors al Pacte del Botànic.

Ha continuat presentant Aina Monferrer Palmer, professora ajudant doctora del Departament de Didàctica de la Llengua de la Universitat de València, i creadora i presentadora de continguts de divulgació del valencià com aa el pòdcast Beniparlem d’apuntsllengua d’À punt, que també és membre del projecte musical Palmer.

I, en tercer lloc, ha donat la paraula a Adolf Piquer Vidal, catedràtic de filologia catalana i director del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I.

Víctor Maceda ha començat dient que el canvi polític ha sigut més brusc del que esperàvem i ha analitzat els factors que, a parer seu, han sigut els que amb més força han contribuït a aquest canvi i ha pronosticat que tot i els canvis importants que ja s’han donat, encara en vindran més, perquè es tracta de desmuntar tot allò que s’haja pogut avançar en matèria lingüística durant el Govern del Botànic.

Aina Monferrer ha exposat que els creadors de contingut en valencià són autogestionats, i per aquest motiu no es veuran massa afectats pel canvi, ja que mai no han sigut subvencionats ni han estat lligats a cap institució. Per això ens permetran continuar consumint cultura en valencià, i poden ser un referent per organitzar-se al marge de les institucions. També ha abordat la idea que com a país, la llengua és la base indiscutible i necessària, però no l’única, i que ha de servir per a aconseguir un país més just, ha de recollir les iniciatives per a construir un món diferent, perquè, si quan estem al poder, reproduïm el mateix abús de poder i el funcionament jeràrquic, estem sent com ells. Ens hem de distingir en la inclusivitat, en l’afectivitat, acollint la divergència, i lluitar per un món amb menys desigualtats.

Adolf Piquer ha començat dient que la universitat, com a formadora de formadors, no és suficient per a garantir que els docents seran conscients de la importància de la llengua. La llengua també està retrocedint en molts estudis universitaris, amb un menyspreu de la llengua des del punt de vista organitzatiu i amb la supressió de professorat, i ha abordat que en el futur immediat caldrà fer docència allà on ens deixen i optar per fer del valencià el vehicle per a ensenyar altres continguts.

En la taula també s’han abordat aspectes tan variats i interessants com ara els mitjans de comunicació, el paper de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’atomització i dialectalització de la llengua, el paper de l’estàndard i del valencià col·loquial, el paper que van tindre les línies en valencià a l’ensenyament i en l’ús de la llengua, la implicació o no dels docents en la divulgació de la llengua i dels continguts i el desprestigi social que està patint el professorat.

La taula redona ha acabat amb les preguntes i aportacions del públic, que han acabat d’enriquir molts dels aspectes que han abordat els ponents.