Crònica de Josep Usó

Dijous passat l’oncòloga i investigadora Anna Lluch, va impartir la conferència “Càncer de mama: una mirada real i optimista”. Ací teniu la crònica que ens ha preparat l’escriptor i membre de la Junta de l’AC Socarrats, Josep Usó i Mañanós. També volem informar-vos que en els pròxims dies posarem al web de Socarrats la gravació d’aquesta interessant conferència.

L’Associació Cultural Socarrats, com fa cada any per aquestes dates, organitza un cicle de conferències. Aquest any, a causa de la pandèmia, només se n’ha pogut celebrar una. Va ser anit a la Biblioteca del Coneixement de Vila-real. La conferència va anar a càrrec de la doctora Anna Lluch, prestigiosa oncòloga valenciana. A causa de les restriccions d’aforament, només hi van poder assistir quaranta persones. Atesa la gran demanda, es va haver d’establir una llista d’espera i, tot i la distància de seguretat, a la sala no hi cabia ni una agulla. Entre els assistents hi havia una representació de l’Associació Espanyola Contra el Càncer de Vila-real. Sempre ens quedarà el dubte de saber quina assistència hauria arribat a tindre la xarrada si no haguera sigut per les restriccions.

En primer lloc, el president de Socarrats, Fermín Font, va fer una breu presentació de l’acte, en què va agrair la col·laboració tant de l’Ajuntament de Vila-real com de la Generalitat Valenciana. A continuació la periodista i poetessa Susanna Lliberós va presentar la doctora Lluch fent una breu pinzellada del seu currículum i també de la seua immensa humanitat.

Quan es fa una ullada al seu currículum professional, de seguida veus que estàs al davant d’una figura científica de primer ordre. I quan t’adones que ja podria estar jubilada, però que continua treballant com a professora emèrita a la Universitat de València, com a metgessa, atenen les “seues” pacients i dirigint equips d’investigació, tens clar que es tracta d’una persona que estima la seua professió i que manté una immensa capacitat de treball. Però, en veure-la, el primer que crida l’atenció d’ella són els ulls. Són molt vius. Són els ulls d’una dona jove, que tot ho mira amb interés i atenció. I quan parles amb ella, o senzillament l’escoltes mentre t’explica un munt de coses, descobreixes que té una enorme empatia. És una persona capaç de transmetre coneixements i sentiments amb una gran facilitat.

D’una manera molt planera, ens va anar explicant moltíssimes novetats sobre el tractament i el diagnòstic del càncer de mama. El títol de la xarrada era “Càncer de mama. Una mirada real i optimista”. Tota l’estona va parlar amb alegria, perquè el primer que va voler deixar clar era que aquella idea que feia sinònims els conceptes de càncer i mort ha quedat definitivament enrere. Especialment en el càncer de mama. Els índexs de supervivència han augmentat, en els darrers anys, espectacularment. I ens va parlar també de la importància del diagnòstic, que ara es pot fer amb una precisió molt superior a la que es podia fer fa només deu anys. I dels nous tipus de tractament, que permeten atacar les cèl·lules malaltes només en aquells punts en què són sensibles, amb la qual cosa s’eviten els tractaments massa agressius i molts d’aquells efectes secundaris que tant espanten els malalts.

Ens va explicar la importància que va tindre, al voltant de l’any 2000, el desxiframent de tot el genoma humà. Amb la qual cosa, ara es pot, justament, comprovar quines són les alteracions genòmiques que tenen les cèl·lules tumorals de cada pacient. I ens va explicar l’altíssim nivell que té, en el tractament i en la prevenció del càncer de mama, la sanitat pública del País Valencià. Ens vam assabentar de moltes més coses. I tota l’estona va ser capaç d’adreçar-se a un auditori format majoritàriament per dones, en qual no hi havia, fins on jo sé, cap especialista en la matèria. Per a explicar conceptes realment complexos, va usar sempre paraules senzilles. Es va fer entendre. I mai va deixar de somriure i de mirar el seu auditor amb aquells ullets inquiets que no es perdien detall. Val a dir que els presents l’escoltàvem embadalits, perquè anàvem descobrint molts detalls d’una lluita contra una malaltia a la qual, a poc a poc, anem fent retrocedir.

I ens va parlar també de la importància que té la relació entre el metge i el pacient. Una relació que ha d’aconseguir que els malalts (en aquest cas fonamentalment les malaltes) vagen entenent que el que pateixen és una malaltia. Una malaltia greu, però res més que això. Que cal tindre paciència fins que el diagnòstic estiga enllestit, que s’ha de perdre la por irracional; s’ha de confiar en la resposta a uns tractaments cada vegada més eficaços i que una part important de la tasca del metge és aquesta comunicació amb el pacient. Ens va recordar la seua lluita per tal que la Facultat de Medicina de la Universitat de València incorpore als seus estudis una assignatura de comunicació i empatia. Perquè per a qualsevol malalt, només saber que està en bones mans, que hi ha eixida i que qui li ho comunique ho faça amb amabilitat, és molt important.

Per fi, en acabar la xarrada, es va obrir un torn de preguntes. Sovint, en aquesta mena de xarrades el torn de preguntes és breu, però en aquesta ocasió no ho va ser. I la doctora Lluch va respondre totes i cadascuna de les preguntes amb detall i amabilitat, tornant a explicar algun aspecte o aprofundint en algun dels temes ja exposats. Vam haver de tancar el torn de preguntes perquè ella havia de tornar a València i hi havia d’arribar abans del seny del lladre (allò que tots en diuen “queda”) i ja eren quasi les deu i mitja de la nit. Per culpa d’aquesta restricció, ens vam quedar amb les ganes de convidar-la a sopar i continuar gaudint del privilegi d’una ment brillant embolcallada d’una amabilitat i una simpatia exquisida. Que a la doctora Anna Lluch, just aquesta mateixa setmana li hagen atorgat la medalla d’honor de la Xarxa Universitària Lluís Vives, és com la cirereta del pastís. O el do de l’oportunitat. En acabar l’acte, el president de l’associació Socarrats li va lliurar un socarrat com a símbol d’agraïment i en record d’una vesprada en la qual tots vam aprendre molt, i vam gaudir de la calidesa d’aquesta gran professional.