À Punt, l’espai públic de comunicació valencià
Empar Marco presenta À Punt a Vila-real, de la mà de Socarrats
L a sala gran d’un dels escenaris de la cultura a Vila-real, la Casa dels Mundina, va tornar a completar tot l’aforament, a causa de l’interés suscitat per la conferència que havia de pronunciar-se: «À Punt, l’espai públic de comunicació valencià», a càrrec de la directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Empar Marco.
Organitzada per l’Assocciació Cultural Socarrats (amb la col·laboració de les regidories de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Vila-real i de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport) la sessió es va iniciar amb les paraules de benvinguda del president de Socarrats, Fermí Font, el qual va destacar la rellevància del tema i de la protagonista de l’acte, responsable de portar a terme una tasca tan esperada pels valencians i les valencianes, que de fa temps han manifestat la necessitat de disposar d’uns mitjans públics de ràdio i televisió, des de fa anys absents.
El presentador de l’acte i encarregat d’introduir el tema a tractar, Abel Campos, periodista vila-realenc conegut pels seus treballs mediambientals en l’etapa anterior de la televisió autonòmica i pels premis rebuts en aquest àmbit, va prendre la paraula en segon lloc, per fer referència explícita a l’alt component d’actualitat en què es troba el motiu de la proposta. Directament va al·ludir al moment present, perquè plana sobre el Consell Rector de la Corporació l’amenaça de l’Associació de Periodistes, en referència al procés de contractació laboral. Amb aquest apunt breu, va passar a fer un repàs de la seua experiència personal en la professió, des del lema «desitjos i records». Un dels seus desitjos era que la nova RTVV siga de qualitat i en valencià, i que «no es tornen a repetir més Maries Abradelos». Quan va començar com a periodista, el valencià era també una qüestió sense resoldre, deixant en el record de tothom la famosa «llista negra» de paraules, d’Amadeu Fabregat. Campos reivindicava novament la garantia que el mitjà en vies de construcció siga en valencià, afegit a la condició de l’especialització dels professionals.
També en to reivindicatiu va demanar la igualtat de tracte en els tres punts territorials per part dels dirigents de l’ens, rebutjant la possibilitat d’una gestió centralista. Fent ús d’una combinació de relats molt suggestiva, va cedir la paraula a la conferenciant, entre l’evocació de les desfetes culminades pel tancament de Canal 9 i els desitjos emotius sobre l’oportunitat que s’albira amb el nou model comunicatiu públic.
Empar Marco va iniciar el seu discurs agafant el fil argumental del presentador i confirmant que la programació es farà en valencià. Continuà explicant que el sector que més exigeix l’inici de les emissions és el dels pares i mares d’escolars i el dels mestres. Per a les zones castellanoparlants serà (com també n’era abans), en molts casos, l’únic contacte habitual que els xiquets i xiquetes tindran amb el valencià.
També es va referir Marco al fet que l’entorn comunicatiu i social ha canviat, per tant, no s’està treballant només per obrir una ràdio i una televisió, sinó per obrir un espai públic de comunicació, per això apareixerà contingut en web, en xarxes socials, etc. Els instruments que es crearan, afirmava, esdevindran «un lloc on trobar-nos», com a suport a la necessitat d’un país que cal cohesionar.
Una altre aspecte que va apuntar és el treball que es porta a terme en continguts transmèdia, unit a la negociació amb les empreses que produiran materials per a la corporació. Una relació, apuntava Marco, que anirà més enllà d’una senzilla relació empresarial per necessitat, sinó que es pretén que els materials creats estiguen disponibles al servei públic. Han de complir amb la llei, amb la llengua, amb les cartes de valors, amb els compromisos laborals. La programació infantil i juvenil ha de disposar de materials específics, programes en valencià i programes en anglés amb intenció formativa. I en aquest àmbit dels destinataris més joves, anunciava que també es faran materials per a les aplicacions que dominen les franges d’edat més receptives a aquestes eines electròniques, els joves.
En referència als sectors socials, va assegurar que seran rigorosos i respectuosos amb les minories. Són conscients que no poden fallar i reconeixia que serà complicat que la gent confie de nou en l’apartat de la informació, tanmateix ja es treballa per garantir que els mitjans siguen dignes del servei que volen donar. No es preveuen, en l’organigrama, els càrrecs de directors de mitjans, sinó de directors d’àrea i una redacció unida i única, que és la línia cap a on caminen els millors mitjans comunicatius del món. Va voler deixar clares algunes accions que afecten els professionals: hauran de reciclar-se, tecnològicament i lingüísticament. I es farà possible un espai comú, on podran conviure tots els professionals junts.
A les acaballes del discurs, Empar Marco va empatitzar amb els assistents en anunciar que tothom estava pendent de la gran pregunta: «quan comencen a emetre?» La resposta, molt immediata: a la primavera de 2018. Al desembre de l’any en curs començarà a emetre la ràdio (ara ja en proves). També s’obrirà una pàgina web, que encara no serà la definitiva, però ja incorporarà continguts infantils, sèries, contacontes…, entre altres coses.
Justificava els marges d’espera per causes legals diverses i per l’estat en què s’han trobat els recursos i les instal·lacions de Burjassot, sense oblidar el complicat procés de les contractacions de personal, provisionalment en una borsa de treball on s’han presentat 11.000 persones, dins d’un sistema d’adjudicacions que necessita el seu temps. De fet, va remarcar, en l’etapa anterior es va crear la llei l’any 1984 i van començar les emissions cinc anys més tard.
Va tancar la conferència amb un agraïment a l’associació Socarrats, per la invitació i l’oportunitat d’explicar les novetats i el treball que s’està realitzant, i va acabar amb un missatge compromés amb la qualitat i el prestigi, «ningú vol que repetim alguns continguts anteriors, han de ser nous, no volem passar més vergonya dels nostres mitjans públics». I va apostar perquè després d’un temps d’À Punt en funcionament, ningú desitjarà que l’espai comunicatiu valencià es torne a tancar.
Empar Marco va arribar a Vila-real acompanyada de la subdirectora d’Informatius, Esperança Camps. L’epíleg de l’acte va estar protagonitzat per les intervencions del públic, que van animar la directora general en el camí de l’èxit. El president de l’associació convocant, Fermí Font, va posar el punt final des del reconeixement simbòlic a Empar Marco, amb un obsequi emblema de l’entitat, un socarrat valencià elaborat artesanalment. Entre els assistents, que ocupaven tota la sal, van fer presència el secretari segon de la mesa de les Corts Valencianes, Marc Pallarés, regidors de diverses àrees de l’Ajuntament de Vila-real i bona part del món cultural de la ciutat.
A.C. Socarrats
Vila-real, novembre 2017
