Discurs de Jaume Fullana Mestre amb motiu del lliurament del guardó Socarrat Major 2016 a Vicent Pascual Granell
Tots recordem alguns mestres de la nostra infantesa. Molts d’ells, de segur, ens marcaren el nostre futur d’alguna manera o altra. Però, si ara intentàrem posar nom i cognoms a un mestre d’escola, un mestre que fóra dels millors especialistes pel que fa als processos d’ensenyament-aprenentatge de llengües, un mestre capfi cat per la inclusió exitosa del valencià en el sistema educatiu, i un mestre enamorat del seu país… ben segur, que tots i totes pensaríem en Vicent Pascual.
No crec que ningú se sorprendrà si afi rme que sense Vicent Pascual i Granell, l’escola en valencià no seria el que és; que Vicent ha estat i és una de les persones que més ha contribuït i contribueix al redreçament de la dignitat de nostra escola.
És un fet constatat ja que, en un moment o altre de la seua trajectòria, siga l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de València, siga Acció Cultural del País Valencià, siga la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, siga la Unitat per l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant, o siga l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) o Escola Valenciana… tots l’hem volgut a les nostres files.
