Enric Arenós Cortés naix el 28 de febrer de 1941. Estudia Magisteri i durant 41 anys exerceix de mestre a Castelló i Vila-real. Des de ben menut s’inicia en la lectura dels tebeos del moment i copiant d’aquí i d’allà elabora els seus propis quaderns d’humor i arriba a publicar alguns acudits a les pàgines del lector de la revista infantil Jaimito.

A partir de 1957 col·labora com a il·lustrador en diverses publicacions, però és des de 1960 quan publica acudits en valencià en la revista València Cultural, mentre realitza un curs d’humor gràfic dirigit per Escobar.

En 1963 adopta el pseudònim de Quique i s’obri camí a Madrid on publica habitualment en el setmanari Signo. A partir de 1967 passa a ser col·laborador setmanal durant 42 anys de la revista Vida Nueva.

En tot aquest temps ha col·laborat en més d’un centenar de revistes com ara Familia Cristiana, Hogar 2000, La Estafeta Literaria, Vía Libre, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, La Jaula, Crítica, Cáritas, Ama, Pronto, Muface, Tiempo, Paradores, Antena Semanal…

És Premi Nacional d’Humor Gràfic Mingote 2010.

Ha publicat en els diaris El Correo de Andalucía de Sevilla, de 1969 a 1973; Ya de Madrid, de 1970 a 1984; Pueblo de Madrid, de 1971 a 1972; Aragón/Exprés de Saragossa, de 1973 a 1979; Las Provincias de València, de 1974 a 1979 i Mediterráneo de Castelló, a partir de 1979, com també a les revistes d’humor Mata ratos, El Cocodrilo Leopoldo, Balalaika, Monóxido 16 i La Golondriz, així com en les estrangeres Il Messaggero di Sant’Antonio (Itàlia) i Our Sunday Visitor (EUA).

Quique és autor de vuit llibres de dibuixos d’humor: La vida vista con humor (Madrid, 2011), La escuela vista con humor (Madrid, 2009), De Norte a Sur (y Dios en medio) (Madrid, 2007), Tico el agnóstico (Madrid, 2004), Pobres ricos (Madrid, 2001), Castelló-n (Castelló de la Plana, 1995), Sálvese quien pueda (Madrid, 1993) i Sin censura eclesiàstica (Madrid, 1974).