Només nit
de John Williams
Crònica d’Esteban Jordan
En aquesta ocasió vàrem debatre sobre la novel·la Només nit, de John Willians.
El primer que es va senyalar, per part dels participants va ser el moment mateix de la compra del llibre, per una part el títol ja dona alguna pista del que va passar al relat, com una cosa fosca i gens còmica. Per altra part es va fer menció de la portada del llibre i la mirada del personatge.
Després passàrem a estripar la trama del relat, els personatges, les atmosferes creades. El resultat és una narració molt nord-americana, els ambients són també molt urbans, noctàmbuls, una sala de ball, hi ha un element que travessa tot el relat, l’alcohol. El retrobament amb el pare, la posició del qual va ser objecte del debat. Després, una altra escena a una sala de espectacles i balls, on el personatge coneix una xicona, i on les begudes alcohòliques donen pas a una descripció al·lucinant del drama familiar; l’autor, de la mà de les sensacions i emocions més profundes dels personatges, ens porta fins un final que no us deixarà indiferents.
Com sempre comptàrem amb la coordinació de Vicent Usó.
