Crònica de la sessió del club de lectura sobre el llibre “Això no se li fa, a l’Svoboda” de Jánus Székely
Text: Amado Tena
[23/12/2025]
El passat 16 de desembre es va celebrar una nova sessió del Club de Lectura. El llibre objecte de debat va ser “Això no se li fa, a l’Sovoboda” de l’escriptor hongarés János Székelly.
La novel·la transcorre en 1939 en un xicotet poble de Bohèmia en el qual mai passa res fins que, després de l’arribada d’un grup de camises negres, es descobrix un aparent intent de sabotatge d’un tren que havia de portar a Hitler a Praga.
Vicent Usó -coordinador del club-, va presentar l’obra com una novel·la curta en la línia de les escrites per altres autors centreeuropeus com Stefan Zweig, Franz Kafka o Joseph Conrad.
En general al llarg del debat el llibre es va qualificar de farsa política, escrita amb senzillesa i claredat narrativa, en la qual amb humor, es narren alguns esdeveniments dramàtics.
Es van expressar diversos juís sobre els personatges de la novel·la especialment sobre l’esmentat en el seu títol. En relació amb el mateix es va apuntar que després de la seua neciesa amagava una certa intel·ligència per a adaptar-se a les circumstàncies que li havia tocat viure, així mateix es va comentar que la seua imatge era la clàssica d’aquells que la història ha convertit en perdedors. Vicent Usó va indicar que Svoboda li recordava al protagonista de “El bon soldat Švejk”, una novel·la satírica de l’escriptor txec Jaroslav Hašek. Un dels presents va qualificar als personatges de superficials, mancats de complexitat psicològica.
La pregunta plantejada per Vicent Usó sobre el motiu pel qual l’autor havia triat un determinat final, va possibilitar el que s’expressaren diferents opinions al respecte.
Una de les assistents va recalcar el caràcter “visual” del llibre, fet al qual tal vegada no és alié el que el seu autor exercira com a guionista cinematogràfic durant la seua estada als Estats Units.
L’acte va concloure amb l’anunci per part del coordinador del club de les obres a debatre en les pròximes sessions, la primera de les quals tindrà lloc al febrer de 2026. Concretament…
Les dades i els llibres del pròxim semestre, tot ja confirmat, són les següents:
3 de febrer de 2026, Els arbres, de Percival Everett (Angle editorial)
24 de març de 2026, Mario i el màgic, de Thomas Mann (Males herbes)
21 d’abril de 2026, El festí de Babette, d’Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen) Viena edicions)
El curs el tancarem el 26 de maig.
Svoboda (o «свобода» en ciríl·lic) és un substantiu abstracte que significa llibertat en diverses llengües eslaves. Com a cognom, fa referència als «homes lliures» en contraposició amb els «servents».
