Publicat a La Veu, 7 de juliol de 2025
És cert que al PP li va molt bé haver de dependre de Vox, per tal de poder atacar el valencià i els valencians. Ens volen fer desaparéixer igual que ho volia Felipe V i tots els seus successors, sense excepció.
El mal ve de molt enrere. En la darrera versió, ve de l’inici de la transició. En aquell moment, ens van obligar a arribar a l’autonomia a través de l’article 143 i no el 151 (reservat per al Principat, Galícia i Euskadi). I ens van colar que el valencià era una llengua i no la manera que tenim els valencians d’anomenar el català. A les Illes, no ho van fer i no tenen aquest problema. Allà xerren català. Els fot, als de sempre, però és el que xerren.
Des de llavors, el PP, cada vegada que ha tingut en contra una sentència de qualsevol tribunal afirmant que es tracta d’una única llengua, se l’ha passada per l’arc de triomf i no ha passat res. Com quan ha rebut informes de qualsevol universitat. Perquè ells no volen saber res. Només volen que desapareguem com a poble, que els molesta.
Però és que el PSOE o el mateix Compromís també han manat. I quan ho han fet, no han fet res; ni pel valencià ni tampoc, en bona mesura, pels valencians. Recordem que va ser Amadeu Fabregat el qui va avalar el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià; per cert, una iniciativa privada, una acció del més pur estil estalinista. O que aquests darrers mandats, no han aconseguit blindar, protegir ni res que s’assemble, ni la llengua ni l’educació ni la sanitat. Qualsevol a qualsevol lloc, et fa fora d’una consulta, o et diu nazi per parlar valencià i no passa absolutament res. Ni amb aquests, ni amb els altres. Això, per no recordar quan Ximo Puig anava a Alacant, o a Elx, i feia els discursos en castellà. Com si l’anaren a votar per això.
Al final, veient que no hi ha més alternatives que els rojos o els blaus, el PSOE o el PP, es fa evident la necessitat de canviar de joc. Amb aquesta baralla de només dues cartes i alguns satèl·lits només podem perdre. Ara, també ataquen l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Una creació de l’inefable Eduardo Zaplana, que duu set anys fora de la presó perquè figura que és un malalt terminal. Quasi res, porta el diari.
No, senyors, no. Tal com estan les coses i havent arribat fins ací, hem d’actuar en defensa pròpia. I entendre que el problema no som nosaltres, ni la nostra llengua ni els qui ens governen. No. És que ens hem de fer majors d’una vegada i entendre que no podem continuar pagant el preu de ser espanyols. Perquè després de més de huit mesos del desastre de la barrancà encara estem discutint si Mazón dimiteix o deixa de dimitir i els altres encara estan per presentar una moció de censura, perquè no els convé a Madrid. Mentrestant, ni les infraestructures de tota mena, ni les vivendes ni quasi res (excepció feta de la via de l’AVE perquè vinguen els madrilenys), estan reconstruïdes.
L’única solució és eixir de la gàbia. Ni els uns ni els altres. Hem d’esdevindre independents. I no solament per actuar en defensa pròpia, sinó per pur instint de supervivència.
