Primera sessió de març del club de poesia.
Després de les pluges, tenim molt bones notícies avui. El nostre company Honori ens fa partícips d’una primícia: un nou llibre a punt de publicar. De fet, està en el procés de correcció de les galerades. El llibre porta per títol “Clamors” i l’edita Neopàtria. A més, ens ha portat alguns dels seus poemes. Així, C. comença la segona sessió de febrer llegint-ne un: “Paraules al vent d’un poeta”, on el poeta, parlant al mirall, va descrivint el “… benaurat camí…”, el “… medicament catàrtic…” que és la poesia, que són les “… paraules voleiades al cel.”
El mateix autor també ens recita un altre: “Reviure” sobre el trist dia de la riuada del pasat octubre, sobre eixa “…faixuga pena per llevar-nos tot el fruit…” que ha fet que “…plore el poble…”
Seguirem molt pendents de l’esdevenir del nou llibre del nostre estimat company i li agraïm que haja compartit amb nosaltres la notícia.
D’un altre autor vila-realenc, Manel Pitarch, és el poema “BDS a Israel”, del llibre “Primavera entre les ruïnes”, que recita C. BDS és l’acrònim del moviment “Boicot, Desinversions i Sancions”. Un altre poema és “Nigèria” on s’esmenta la precària llibertat de Briseida, princesa troiana que va ser raptada per Aquil·les i que simbolitza el destí incert i la manca de control que les dones tenen enmig de la guerra, sent tractades com a objectes de conquesta i propietat. De la mateixa manera que ara, en l’actualitat, un nombrós grup de xiquetes van ser raptades massivament per Boko Haram a Nigèria.
Com que s’aproxima el dia mundial de la poesia (divendres 21 de març) J. ha triat un poema escrit per Marc Granell per al mateix dia de l’any 2018 i que va ser distribuït per la Institució de les lletres catalanes i que podeu trobar ací: La poesia.
Per cert, enguany 2025, el poema triat és de Josep Ma Llompart: Desamor.
C. també ha llegit un altre poema de Ferran Navarro: “Traductor de bessades”.
I. també ha triat a Manel Pitarch per a recitar un poema del seu llibre “Obac”: “El pèndol” on una repetició de la lletra “t” provoca que s’imite el tic-tac del rellotge en la lectura en veu alta. Per cert, el poema està musicat per Artur Àlvarez. El podeu llegir clicant ací. Un exemple perfecte del que s’anomena al·literació. Una altre poema del mateix Manel on l’al·literació és un objectiu és “Al·literació incrèdula”, del llibre Trajectes del desencís.
Per a la propera sessió, quart dilluns de març, dia 24, tindrem més novetats. Ens visitarà Susanna Lliberós. Llegirem poemes del seu últim llibre “El crit” i els comentarem amb la mateixa autora.
