Animada primera sessió de febrer.
Una vegada superats diversos problemes, ens hem congregat un bon nombre d’afeccionats. Màxim històric d’assistència i, més important encara, màxim d’interès.
I. va començar amb poemes de Marisol González del llibre “Pasqual” on, a partir d’una fotografia reconstrueix la possible relació amb el seu avi, mort molt abans que l’autora arribara al món. Un whatsapp en directe de la pròpia autora ens confirma que Pasqual va faltar d’una mort sobtada al gener del 36. Els poemes i la recreació de la figura de l’avi ha servit per recordar i compartir situacions semblants que ens han arribat al cor.
C. ha rememorat primer al poeta gazatí Refaat Alareer (notícia de la seua mort) amb el poema “Si he de morir que siga un conte”. En la segona ronda ha recitat “Un amor particular” de Lluís Llach. C. ha esmentat que el propi Llach diu del poema que és la manera més econòmica d’agrair al públic el seu suport.
X. ha triat Gabriel Ferrater i el seus poemes “Dues amigues” (que passegen per “…carrers de mots incomprensibles…” per l’estranger) i “Si puc”. Hem recordat també detalls de la biografia de Ferrater.
J. ha recordat la figura de Josep M. Llompart ara que se celebra el centenari del seu naixement. Un primer poema dedicat a Ausiàs March del que han eixit comentaris sobre les cireretes del dimoni, ací anomenades de pastor i semblants al tapa-culs, i un segon de la col·lecció “nou poemes d’amor i un de per riure”. Quina havia de ser? el de per riure, per riure’s d’ell mateix “Passa de tot, vellard, i tanca els ulls.”
C. A. ha triat un poema de Miquel Martí i Pol, musicat per Llach, “Dóna’m la mà”. Aquell que diu que “tot està per fer”. I també, ara sí, un de Llach com a poeta. De l’àlbum “Astres”, dedicat al sistema solar, ha donat lectura al que correspon a la seua estrella, “Sol”, i on el poeta-cantautor es declara “…adorador de branques d’oliveres…”.
R. també ha elegit un altre cantautor, nascut al peu de la Mariola, i el seus poemes “Visc el que veig”, de l’àlbum “Un entre tants”, i un altre més humorístic “Culminació”, de l’àlbum “4.02.42”, que almenys a mi m’ha fet recordar a Georges Brassens i el seu “S’faire enculer”. Per si no heu caigut en qui és… Ovidi Montllor.
V. ha tornat a triar, com a la sessió anterior, poemes del company H. Avui ha estat “Malaurades herbes”, on apareix la “serrana rodona“, també anomenada castanyola o jonça.
Finalment, el propi H. ens ha fet partícips del que havia preparat per a la lluna nova de gener. Ha parlat de Mercè Rodoreda, de V. A. Estellés, de Marc Granell i de Miguel Hernández amb el seu “Assegut sobre els morts”., i d’Isabel Clara-Simó ha llegit “A les fosses comunes del Cementeri de València”. Tot això ha donat peu a recordar la “tasca” que vam acomplir entre tots, i a debatre sobre el conflicte de Palestina i sobre si l’alto el foc va ser conseqüència o no de la nostra sessió de poesia. La sessió ha estat tancada amb la lectura d’un dels seus propis poemes “Ànimes sense descans”. Dedicat a les tres persones desaparegudes per culpa de la maleïda dana. “…serem ossos perduts mai no trobats…”.
Amb la nostra esperança posada en la poesia, propera sessió, tercer dilluns de febrer, dia 24.
