Dilluns 13, lluna plena de gener, tornen les sessions del club de poesia malgrat el fred.
I C. estrena la sessió i el nou any amb l’adequada poesia de V.A Estellés que comença amb “Ai any que te’n vas…”
H., inspirat en una poesia de Jaime Gil de Biedma, ens torna a regalar un altre dels seus poemes: “Encara dimonis”. “Ells porten el ramal, nosaltres el jou”.
Un nou assistent, V.C., s’estrena amb un poema de Ferran Navarro de la recopilació d’obres de la seua joventut titulada “Manifest de les Branques i altres pamflets”. El poema llegit és “Traductor de besades”.
I. ha triat la “Cançó de pluja” de Mª Isabel Marçal, dins del llibre “Bruixa de dol”.
J. es decanta per Maria Josep Escrivà i el poema L’objectiu desconsolat, dedicat a Sebastiao Salgado i les seues impressionants fotografies dels “garimpeiros”.
En la segona ronda H. ens parla de la recerca que ha fet de poemes sobre els reis mags d’Orient. Entre les seues troballes hi ha les “Tres històries dels reis d’Orient”, de V.A. Estellés, on ja hi apareix un dels reis amb la síndrome de l’impostor. A continuació, H. llig una altra de les seus petites obres: “Els reis mags d’Orient… fan camí cap a Occident”.
C. Ha triat un poema, “Junts” d’Enric Dobón, autor ben conegut per alguns dels assistents a la sessió, i que està en el llibre “I em fare trobador del teu somriure”, que va rebre el premi de poesia de Vila-real l’any 1987.
I. torna amb Mª Isabel Marçal, ara amb un sonet, d’on es pot destacar … “un tast de boira matinera”.
Finalment, V.C, amb el permís explícit de la rapera Tesa, ens delecta amb un rap, declamat que no cantat, dedicat a Estellés: “Un poema per a Estellés”.
Així clou la sessió de la lluna plena de gener. Propera sessió, primera lluna plena de l’any, 27 de gener, amb la proposta següent: Trobar algun poema relacionat (total o parcialment) amb el poema L’objectiu desconsolat,, o fins i tot escriure’n un (qui en sàpiga).
