Pep Gimeno «Botifarra», nomenat Socarrat Major 2023

Crònica de Josep Usó

L’A.C. Socarrats de Vila-real lliura el guardó al cantador de Xàtiva en un acte celebrat aquest dissabte

Aquest dissabte, el restaurant El Casino de Vila-real s’ha vist desbordat per l’allau de persones que han volgut participar en el sopar en el qual s’ha entregat el premi Socarrat Major de Vila-real a Pep Gimeno Botifarra. Si algú podia tindre qualsevol dubte sobre la importància del personatge i l’encert en atorgar-li aquest guardó, anit va quedar esvaïda. Certament, l’assistència de polítics, de quasi tots els partits, ha sigut més nombrosa que altres anys. Estem en any electoral i això no es pot negligir; però l’important és la quantitat de persones, que hi han assistit. I les que ho haurien fet si la capacitat del local haguera estat major.

Des de l’Associació Cultural Socarrats, de seguida que ens va comunicar que acceptava el guardó, vàrem trobar totes les portes obertes. Tothom ens ho ha posat fàcil per a participar. En primer lloc, el seu glossador, Vicent Torrent, va brodar un discurs breu però intens per a posar de manifest les grans qualitats humanes i artístiques de l’homenatjat i, de passada, va recordar les mancances que encara tenim al País Valencià malgrat els més de quaranta anys de democràcia que han passat des que el «Tio Canya» va començar a recordar-nos qui som. El polifacètic Joan Castany va obsequiar Pep amb una versió pròpia, amb part de la lletra del socarrat Josep Pasqual Gil, de la ja mítica «Malaguenya de Barxeta». Per fi, va arribar la fantàstica actuació musical que va cloure l’acte, a càrrec de Noelia Llorens Titana, acompanyada per Toni Porcar a la guitarra i Susanna Díaz als vents tradicionals i la percussió. La mateixa veu que ha col·laborat amb Pep Gimeno en el seu darrer disc, Ja ve l’aire, i al qual, com a cosa extraordinària, va convidar a pujar a l’escenari per a cloure l’actuació justament amb aquesta mateixa cançó: «Ja ve l’aire».

El sopar, que ja té una tradició de trenta anys, va començar amb l’arribada del Socarrat Major al saló, precedit pel so de la dolçaina i el tabalet d’Emili González i José Salmerón. Després, una vegada la presentadora, la periodista Reis Juan, va fer una introducció preciosa de la història dels socarrats de tota mena, tots vàrem gaudir del sopar, en un saló curull com mai. I després de les postres, l’entrega del guardó. Aquells que encara no el coneixien «de prop» han pogut comprovar que és un homenot d’aquells que només se’n troben de tant en tant. Que sempre duu per davant un somriure i una modèstia que no pot amagar la gran tasca que ha fet al llarg dels anys, no només cantant, sinó també, com ens va explicar Josep Vicent Frechina en la conferència que va pronunciar el passat dia 2, recopilant cançons i dites i donant importància als transmissors. Gràcies a ell tots coneixem la tia Milieta, que li va ensenyar la «Malaguenya de Barxeta» o al tio Palero, que era qui se sabia la «Granaïna».

En acabar, tothom que ho va voler es va poder fer fotos amb Pep Gimeno i Montell. Un home que ve de Xàtiva, el poble dels socarrats. Ell en diria Aixàtiva, com bé diuen a la Costera. Des d’anit però, n’és doblement socarrat, perquè a Vila-real també som socarrats. I ell és Socarrat Major, que no és poca cosa.

Ara, el problema que ja comencem a plantejar-nos des de l’Associació Cultural Socarrats és com mantindre el nivell per a la pròxima edició. Farem tot el que podrem.

Enllaços:

• Des de la Plana
• Vídeo resum de l’acte de Xavi Manzanet:

Galeria de fotografies

Fotografies del sopar Socarrat Major 2023