Publicat a La Veu, 8 de gener de 2023
Des de fa gairebé trenta anys, a la ciutat de Vila-real, l’Associació Cultural Socarrats commemorem uns fets ocorreguts durant la Guerra de Successió.
Fou el primer president de la nostra Associació, el mestre i activista Vicent Cerdà, qui tingué la idea de fer una processó cívica per tal d’honorar els caiguts a la nostra vila, assassinats per l’exèrcit borbònic del comte de las Torres, el 12 de gener del 1706.
Més de 250 compatriotes (homes i dones) caigueren en combat per defensar la vila, amurallada aleshores, i uns altres cent quaranta foren fets presoners i deportats cap a Requena. La destrossa demogràfica fou de tal magnitud, en un poble que llavors a penes si arribava als 3.500 habitants, que fins molts anys després, fins al 1720, no es va recuperar el cens de la ciutat.
Si tots coneixem que Xàtiva és anomenada la Socarrada pel que va passar el 1707, també Vila-real mereix el mateix tractament.
És, amb tota claredat, una història que se’ns ha amagat. I no de forma innocent. Els Borbons encara es troben al poder. En aquell conflicte que tenia tres vessants, el conflicte europeu, el conflicte peninsular i el conflicte valencià de botiflers enfrontats als maulets, Vila-real va jugar les seues cartes. I en perdre la va pagar durament.
Què havia passat? Potser tots el vila-realencs, ells i elles, eren maulets? La majoria sí que ho eren i s’havien manifestat al desembre del 1705 com a partidaris del general Basset. El comte de las Torres, que baixava del Maestrat i marxava cap a València, pretengué entrar a la ciutat, però els vila-realencs s’hi oposaren. Tancaren les portes de les murades i es disposaren a la defensa. En aquell moment el general botifler sabia que no era bona idea deixar a les espatlles del seu exèrcit un nucli clarament austriacista.
En la guerra «antiga» les tropes vivien sobre el terreny i, si els soldats forasters entraven a la vila, molts temien que es produirien tres fets nefasts: el robatori de cavalleries per transportar homes i materials, l’abús sobre les dones i els furts de joies i tot tipus de mercaderies de valor.
El clergat es mostrà clarament a favor dels austracistes i algun dels capellans, després d’una ferma resistència, va morir en la contesa. Anys després, en les diverses «visites pastorals», els bisbes ordenaven que la llengua castellana fora utilitzada en els llibres de registre de batejos, defuncions i matrimonis. Però fins ben entrada la segona meitat del segle XVIII això no va ocórrer.
Conéixer el passat per comprendre el present, com déiem en el títol. I conéixer també el passat per estimar la nostra terra. Una terra valenciana massacrada pels Borbons.
Per tot aquest fet històric, l’Associació Cultural Socarrats decidí ja fa molts anys recordar els nostres herois i, també, en un altre acte que és l’atorgament del Premi Socarrat Major, honorar personalitats actuals que hagen treballat pel nostre present: de Quico Mira a Maria del Mar Bonet, de Vicent Pitarch al Grup de Danses «El Raval», o el recent premiat Pep Gimeno Botifarra, que recollirà el guardó el 18 de febrer a Vila-real.
I així, de forma silenciosa però constant, anar fent País.
