Publicat a La Veu, 29 de setembre de 2022
Sempre he volgut ser suís. Per gelosia. Són rics, deslliurats i feliços. Pacífics i neutrals en un estat plurinacional sense conflictes.
Des que els reis francesos, els maleïts Borbons, van destruir Espanya a principis del XVIII, i la van convertir en un territori inhòspit, de guerres constants, basat en l’odi, el racisme, l’explotació dels uns sobre els altres i saquejant la cosa pública… em fa molta enveja Suïssa. Una vegada destruïda Espanya, van decidir que a Castella li dirien Espanya, i la resta, territori de colònies, territori de conquesta, provincere en deien els romans. Territori a vèncer. I així ho van fer i anomenar. Trencant el pacte que durava des del segle XV. Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. Amb l’eufòria independentista dels països castellans, van mirar els castellans vells de depredar sobre els antics aliats, la Corona d’Aragó. I en això estan encara. Els que es diuen espanyols no són més que ultranacionalistes castellans radicalment antiespanyols. Que, en gran proporció, es comporten com colons. Diu la dita castellana: Dime de qué presumes y te diré de qué careces.
Sempre he volgut ser suís. Per la llengua. En cada cantó només és obligatòria la seua. No n’imposen cap de forastera. Sense racisme lingüístic, sense agressions, sense conflicte.
Sempre he volgut ser suís. Per tarannà democràtic. Cada any decideixen un munt de qüestions per referèndum. Aquí no ens deixen decidir res. I l’únic referèndum que vam votar, per ser-hi o no a l’OTAN, amb les condicions de no formar part de l’estructura militar i mantenir la prohibició d’armes nuclears al territori, l’han vulnerat. Ens van enganyar. Estem a l’estructura militar de l’agressiva OTAN. Ens van tornar a clavar les armes nuclears dels EUA dins del territori, les armes nuclears de l’enemic tradicional de Castella i per extensió d’Espanya, els que li van robar part de les colònies i encara no han permès la independència de Puerto Rico. L’última guerra de l’exèrcit castellà, que va perdre, va ser contra els EUA (si passem per alt el Desastre d’Annual, que van infringir els enemics marroquins), després només s’han dedicat a fer la guerra contra el poble espanyol i consentir que un 34,46% de la indissoluble unitat del que en diuen pàtria l’ocupe (o pitjor encara, la compre) el rei del Marroc: el Sàhara espanyol.
Ara, vull ser suís per pacifisme perquè soc contrari a les guerres. Podem dir, si voleu, que també per temor. Ara que bona part dels polítics europeus es llancen dòcilment cap a la guerra, com titelles als quals mouen els fils des dels EUA. Quin negoci rodó la guerra per a qui no posarà els morts i el sofriment! És una història de terror. És possible que el petit nucli militar industrial i els polítics que hauran convençut consideren que han assolit un avantatge substancial en la intercepció dels míssils nuclears intercontinentals. Per això, precisament, els EUA van trencar unilateralment el tractat de no proliferació d’armes nuclears passives, per seguir invertint i investigant en aquest camp militar. Si pensen que poden quedar relativament indemnes, al territori dels EUA, d’una guerra nuclear, estem perduts.
Suïssa és una confederació pacifista i que no dona suport a cap guerra, i tot i això, és l’estat millor preparat. Suïssa, que no té armes nuclears al seu territori, que no forma part de cap organització militar, té refugi nuclear per a tots els ciutadans. Ja ha preguntat vostè, amable lector, als seus dirigents quina plaça concreta li han assignat de refugi nuclear? És una pregunta pertinent, ara que aquests dirigents estan posant llenya al foc per la tercera guerra mundial per dominar el mercat mundial que estan covant als EUA. Si esclata, serà nuclear.
Fins i tot, aquest estiu, guarda no siga per la calorada, ja no em sembla un inconvenient tan greu l’únic defecte que li trobava a la Suïssa dels meus anhels: que hi fa molt de fred a l’hivern.
Vull ser suís.
