Dissabte 10 de gener de 2026, va tenir lloc lloc la Marxa Cívica pels carrers de Vila-real en commemoració de la crema de Vila-real el 12 de gener de 1706 en el transcurs de la guerra de Successió. L’any passat, com a novetat, es va afegir el toc de foc, o toc d’alarma, des del campanar en el moment en què la Marxa Cívica està a la plaça de la Vila. Enguany hem repetit aquesta representació.
Encara que es desconeix com eren els tocs d’alarma l’any 1706, és molt possible que foren molt semblants, si no idèntics, als que figuren oficialment des de 1882. El toc de foc consisteix en un primer repic insistent de la grossa, de la campana major, seguit d’un altre senyal amb un toc d’una altra campana. Aquest altre toc servia per a identificar on era el perill. Així, quan el foc era al barri de la vila, només es feia un toc. Es feien dos tocs per al barri del Raval de Castelló, tres per al d’Onda i quatre per al de València. La seqüència de repics i tocs identificatius es repetia fins que el perill desapareixia.
Per tant, durant uns pocs minuts, hem escoltat la seqüència de repics de la campana major i de dos tocs d’una segona campana, “la malaganosa”.
El toc és manual i volem agrair a les persones que han actuat com a campaners i que així recuperen aquest toc civil. La novetat enguany ha estat la nombrosa representació de campaners que han volgut participar en el toc. Ací en teniu el llistat:
Jordi Marc Soria, campaner de Mislata,
Rafael Funes, campaner de Castelló,
David Zorio, del Gremi de Campaners de Castelló.
I per Vila-real…
Carlos Bonet i els germans Abel i Carlos Peset, aquests dos, nets de l’últim campaner de Vila-real, Pasqual Monfort.
Cal dir també que David Zorío també va ser aprenent de Pasqual Monfort.
Des de Socarrats ens congratulem que, a més de commemorar la Crema, amb la modesta iniciativa d’introduir el toc d’alarma, estem fomentat un bé immaterial, com és el toc de campanes.
Clicant en la següent imatge podreu veure alguns dels campaner en acció (poc més d’un minut):
Els germans Peset, Carlos i Abel, en acció.
També donem les gràcies a l’església arxiprestal, i en concret a mossén Javier, que ens permet realitzar la recreació, i al regidor de Normalització Lingüística, Santi Cortells, per la seua valuosa mediació.
