Crònica de la sessió del club de lectura sobre el llibre “Qui de casa se’n va”
Text: Amado Tena | Fotografies: Lluís Rodríguez
[11/11/25]
PUNT DE TROBADA AMB TONI CUCARELLA
El passat dia 11 de novembre Socarrats va organitzar una trobada amb l’escriptor Toni Cucarella, amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Vicent Usó va iniciar l’acte amb una breu semblança de l’escriptor nascut a Xàtiva, guardonat en dos ocasions amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.
Toni Cucarella va centrar la seua intervenció en la novel·la “Qui de casa se’n va”, manifestant que després d’iniciar la seua escriptura en 2006, la va abandonar per a recuperar-la durant la pandèmia. L’obra conta la història de Miquel, la vida del qual canvia per complet quan, als tretze anys, queda orfe i ha de conviure amb el seu peculiar oncle Cep, un exfrare escapat del convent amb una milícia republicana. Per a fugir d’un perill la naturalesa del qual desconeix, Miquel abandona la seua Xàtiva natal i inicia un periple que el portarà a París on buscarà sense descans el poeta Orestes Ballester, que va jugar un paper clau en la fugida del seu oncle del convent.
Atenent les preguntes dels presents, Toni Cucarella va comentar diversos aspectes de la novel·la. Va qualificar Miquel, el seu protagonista, com un nòmada que busca de manera conscient la soledat, que té por de comprometre’s i que viu la vida sense viure-la. Va assenyalar que a eixe personatge pla es contraposa el del seu oncle Cep molt més ric i al qual, malgrat les malifetes que comet, va tractar de fer entranyable. Pel que fa al llibreter Tarek, va manifestar que en una certa manera és el seu alter ego.
L’autor va afirmar que va voler reflectir el pas del temps a través del canvi del llenguatge. En la primera part Miquel utilitza la llengua popular que ja hem perdut. En la segona part hi ha una llengua més literària, ja no és un valencià de frases fetes, i en l’última trobem un valencià estrany, afrancesat.
Al fil de les intervencions dels presents, Toni Cucarella va assenyalar que la Xàtiva que descriu en la seua novel·la és una ciutat que ja no existix, a la manera que Patrick Modiano recuperava un París desaparegut.
L’acte va concloure amb una reflexió de Toni Cucarella sobre el plaer que pot reportar la lectura en permetre’t viure mil històries, algunes de mons destruïts pel pas del temps, de vides trencades i de secrets com les que es conten en “Qui de casa se’n va”.
Fotografies de Lluís Rodríguez
