Crònica de la sessió del club de lectura sobre el llibre “El meu any de repòs i relaxació”
Text: Amado Tena | Fotografies: Lluís Rodríguez
[27/5/25]
“El meu any de repòs i relaxació” d’Ottessa Moshfegh va ser l’obra debatuda en la sessió del Club de Lectura del passat 27 de maig. La protagonista del llibre, encara que bella, rica i jove, després d’una sèrie de traumàtiques experiències, se sent trista, angoixada i amb desitjos d’escapar de la pressió del seu cos i de la seua ment. Com a solució als seus problemes decideix hibernar durant un any amb ajuda de somnífers, esperant tornar a la vida completament renovada.
Com a inici del debat es planteja la qüestió de si el lector ha de considerar com a possibles en la realitat els esdeveniments que es conten en la novel·la, I apunta sobre això Vicent Usó -coordinador del club-, que el que llegim és una visió subjectiva de la narradora/protagonista.
Alguns dels participants assenyalen que el llibre els ha semblat insubstancial, sense cap aportació estilística i amb personatges poc originals. Referent a això, altres contertulians apunten que és legítim que un llibre no continga cap missatge, i destaquen l’humor i la ironia d’uns certs passatges del que es debat, la recurrent presència en l’obra de la ciutat de Nova York i la crítica de la societat urbana que inclou.
Es formulen diverses opinions sobre el motiu pel qual la protagonista decideix hibernar, entre elles la que és un simple capritx d’una jove rica.
No hi ha unanimitat entre els presents, sobre si dels passatges finals del llibre cal deduir que la narradora aconsegueix el propòsit que l’ha portat a adoptar tan estranya decisió. També es mostren diferents opinions a propòsit de com es tanca la novel·la.
Al llarg del debat alguns dels presents opinen sobre la destacada presència de l’atzar en la vida dels protagonistes, el que l’autora aconseguisca que “visques” les vicissituds de la narradora, la possible crítica continguda en la novel·la sobre la facilitat d’accedir a uns certs fàrmacs i la forma en què es presenten els personatges que facilita la lectura del llibre.
Amb la confiança de reprendre esta activitat cultural després del parèntesi de l’estiu, es va donar per conclosa la sessió.
Propera sessió en passar l’estiu
Fotografies de Lluís Rodríguez
