Segona sessió de febrer del club de poesia.
Trenquem el gel amb dos audios que ha enviat H. amb sengles poemes propis. El primer ens deixa amb el cor gelat: “Armagedon” el “planeta eixelebrat”. El segon ens permet treure el cap de la tristor: “Any de llunes”.
Ja de manera real, C. aprofita un poemari de Manel Pitarch, regalat per l’autor, “Primavera entre les runes”, premis de poesia de la Vila d’Almussafes, 2015. El poema parla del conflicte d’Israel i Palestina que “…eixuga els pous de la vergonya humana…”
X. ens sorpren amb un poema “Mirant-me” que malgrat semblar de Ferrater, resulta que és propi. “És difícil ser un altre”.
I. aprofita el paral·lelisme amb Susanna Lliberós per recitar “Operació”.
J.M. ha triat Susanna Rafart i un llarg poema del llibre Pou de glaç on l’autora aprofita un viatge per Itàlia per parlar d’allò que roman després de tot.
J.R. ens recorda la biografia de Miquel Duran i el seu “Cant a la terra nativa”. Ës el seu homenatge de passat divendres Dia mundial de la llengua materna. “…car no vull ser foraster a ma casa…” I. ens conta una anèdocta al voltant del curiós nom del pare del poeta i polític valencià que ens va omplir de felicitat.
En una segona ronda, C. ens recita “Pandèmia”, de nou de Manel Pitarch: “… noticiaris que desinfecten els sentits…”
X. també ha triat un altre clàssic: Teodor Llorente, i el també clàssic “Vora el barranc dels Algadins”, musicat per Paco Muñoz. I. aprofita per contaa una anèdocta al voltant del curiós nom del pare del poeta valencià que ens va omplir de felicitat.
I. continua amb un altre poema de Susanna Lliberós, “Tot el que sé de mi em sona”.
i C. tanca la sessió amb Ferran navarro i Soriano i “Els Borbons”. “…fugiu escòria humana..”.
Amb la nostra esperança contínuament posada en la poesia, propera sessió, segon dilluns de març, dia 10.
