Skip to main content

Text: Amado Tena | Fotografies: Manuel Ortells
[3/12/24]

El llibre objecte de debat en la sessió del Club de Lectura del passat 3 de desembre ha sigut Crideu la mort errant, digueu-me on va, d’Antònia Vicens. La novel·la passa a Mallorca i hi ha una part en què es conten fets ocorreguts durant la Guerra Civil de 1936 i a mitjan seixanta, i una altra en la qual es narra el present dels protagonistes, marcat per successos ocorreguts en el passat.

Gran part del debat –moderat per Vicent Usó–, s’ha centrat en l’estructura ambiciosa i complexa de la novel·la, amb salts en el temps i en les veus, diferents tipus de text i un gran nombre de personatges, cadascun amb la seua pròpia trama que, al mateix temps, està lligada a la dels altres.

Diversos dels presents han ressaltat la força poètica del llenguatge amb imatges impactants i obsessives que afigen valor al relat.

En el debat s’ha apuntat que l’autora, encara que segueix les normes de la variant mallorquina del català, de vegades cerca una genuïnitat oral i de vegades usa fórmules del català principatí.

Un dels tertulians ha assenyalat que la novel·la pot considerar-se, per les vicissituds dels seus personatges femenins, com un crit d’atenció sobre la situació de la dona en els moments històrics en els quals es desenvolupa la trama.

S’han manifestat diverses opinions sobre el gran nombre de successos dramàtics que es narren en el llibre. Enfront dels que consideraven que això produïa un major impacte, uns altres matisaven que així resultaven menys creïbles els fets, i que fins i tot esquematitzava els personatges.

Element fonamental de l’obra són les relacions entre els seus personatges i les motivacions dels seus actes. En aquest sentit, s’ha plantejat la influència de l’abandó per part de la seua mare en la deriva personal d’Elisenda -la principal protagonista.

També s’ha comentat el títol de la novel·la –Crideu la mort errant, digueu-me on va–, i se n’han esmentat d’altres de molt significatius, i s’ha destacat el valor del títol com a creador d’expectatives sobre el contingut dels llibres.

Més enllà de valoracions puntuals sobre l’obra, s’ha ressaltat que l’escriptora, als 81 anys, s’hi expressa amb la màxima llibertat i adopta riscos en la manera de contar la història i les vivències dels personatges.

Aquesta sessió del Club de Lectura no sols ha possibilitat el debat sobre una important novel·la, sinó que també ha servit per a valorar l’autora, Antonia Vicens, mereixedora de ser més coneguda, atesa la seua trajectòria artística.