Text: Amado Tena | Fotografies: Lluís Rodríguez
El Club de Lectura ha iniciat el curs el passat dia 15 d’octubre amb una sessió dedicada a Les possessions, de Llucia Ramis. En la contraportada del llibre s’afirma que és una novel.la de múltiples capes, una indagació en el passat d’una família i d’un país; en la naturalesa de les relacions amoroses i els desenganys, de les ambicions i les frustracions; en com construïm la pròpia identitat i ens aferrem a objectes i afectes, conscients que no hi ha res que dure per sempre.
Pel fet que no ha pogut assistir a la reunió es va donar lectura d’un escrit de Joan Monterde. En aquest, com a natural de Mallorca, exposa algunes consideracions sobre l’illa, tan present en Les possessions.
S’ha comentat el títol considerant que al·ludeix tant a les possessions materials com a les espirituals, representades per les persones que han sigut importants en la vida de la protagonista.
S’hi han formulat diverses opinions sobre l’estructura de l’obra, entre aquestes la d’una possible falta d’harmonia en la successió dels fets narrats i una certa pèrdua d’intensitat del llibre a partir del moment en què la protagonista viatja a Madrid amb la finalitat d’aconseguir informació sobre un succés molt important per a ella.
Un dels assistents ha assenyalat la falta de progressió d’algunes de les històries i temes tractats, i Vicent Usó -coordinador del Club-, ha apuntat que això pot respondre a la manera de narrar triada per l’autora.
Alguns dels punts destacats per diversos assistents han sigut la melancolia de la protagonista i la importància que concedeix al passat; les reflexions contingudes en el llibre sobre el periodisme i el fet que l’autora pose l’accent en allò que queda de nosaltres en els llocs on hem viscut i als quals ja no podem tornar.
Una de les qüestions suscitades en el debat ha sigut la dificultat que comporta donar versemblança als fets reals en convertir-los en ficció, i al respecte s’ha comentat que potser Llucia Ramis no ho ha aconseguit en uns certs fragments de la novel·la.
Sobre el final de Les possessions s’han expressat opinions diverses; mentre algun dels presents l’ha considerat forçat, altres l’han trobat com un tancament adequat de les històries narrades.
Com sempre el debat sorgit en el Club de Lectura s’ha traduït en el descobriment de nous punts de vista sobre el llibre, que és un dels objectius d’aquestes trobades.
