Crònica del debat al Feslloc 2024 sobre les conseqüències de la nova Llei «de llibertat educativa»
Debat al Feslloc 2024 sobre les conseqüències de la nova Llei «de llibertat educativa»
Publicat a La Veu, 18 de juliol de 2024
Veure com s’incrementen els preus de l’alimentació, contemplar impotents com ens ofeguem en les profunditats del canvi climàtic o haver de reivindicar els drets lingüístics d’un territori són perills que es perpetuen i comencen a assumir-se com a paisatge inevitable. Les generacions nascudes abans de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que ja ha celebrat el 40é aniversari, veuen com la victòria sobre les prohibicions, censures i privacions de llibertats perpetrades per la dictadura poden trontollar novament en matèria cultural i lingüística, davant escasses reaccions d’altres franges d’edat que no sabem si no ho veuen, no ho entenen o no els fa nosa. La dreta i/o ultradreta valenciana creu únicament en una Espanya no plural, uniforme, centralista i exempta d’identitats nacionals.
El darrer cap de setmana va baixar el teló l’edició 18a del Festival de música Feslloc, que organitza Escola Valenciana amb el suport de l’Ajuntament de Benlloc (la Plana Alta). Un festival que brega al límit de les seues possibilitats per fer possible cada any la seua continuïtat, que esperona com ningú la música en valencià, en un entorn polític negacionista de la cultura en la nostra llengua. Un festival a qui deuen molt els grups de música en valencià, la major part dels quals van aprendre a caminar agafats de la maneta del Feslloc i hui, alguns, i per sort, traspassen fronteres.
En el marc de la trobada musical, festiva, plena d’activitat diversa per a joves (i no tan joves) s’havia programat una taula redona que analitza les conseqüències de la nova Llei «de llibertat educativa» que ha aprovat i posat en vigor el govern autonòmic de Carlos Mazón. El segon dia de festival, divendres 12 (a les 12 hores, com la pregària catòlica) està anunciat el debat que porta per títol «Arraconar el valencià: la perversió de la llibertat educativa.» El jovent, després de passar la nit «en groc» (color corporatiu) guaita sense ulls per la cremallera dels nius que ocupen la superfície de l’acampada, com els caragols quan oloren la pluja. Qui va dir son? El tema és suficientment seriós per a interessar-se’n, mullar les lleganyes al café i ajornar la peresa. Amb totes les cadires ocupades, Sònia Caparrós Gutiérrez (Escola Valenciana), obri l’acte en qualitat de moderadora i presenta els ponents: Alexandra Usó Carinyena, presidenta d’Escola Valenciana, Jordi Antolí Martínez, doctor en Filologia catalana i director de la Unitat per a l’Ensenyament Multilingüe (UEM) de la Universitat d’Alacant, Alícia Martí Climent, doctora en Llengua i literatura catalana i directora de la UEM de la Universitat de València, i Manel Pitarch Font, professor de Llengua catalana i autor literari.
Quin model proposem?
Les primeres idees de la taula aborden quins són els propòsits de la llei 1/2024 i el model que hauríem d’apropiar-nos per garantir una igualtat lingüística real de les llengües. Alícia Martí explica que «en l’àmbit de recerca sobre programes plurilingües hi ha un acord quasi unànime sobre la necessitat que l’ús vehicular de la llengua minoritzada siga majoritari i que en cap cas hauria de baixar del 50%, si de debò es pretén corregir el bilingüisme social asimètric (basant-se en l’informe emés per les UEM, 2015). El valencià ha de constituir el nucli organitzador de l’itinerari curricular.» La condició de llengua minoritzada aconsella que «certes competències multilingües compartides entre les llengües (xarxa conceptual relacionada amb el lèxic, estratègies de lectura i escriptura, consciència metalingüística, coneixement del llenguatge acadèmic…) i certes conductes (hàbit lector i escriptor…) siguen desenvolupades inicialment en valencià.» A posteriori se n’articularà la transferència, represa i ampliació a la resta de llengües curriculars. Si no s’acompleix aquest postulat i les competències s’inicien en la llengua dominant, el desenvolupament de la minoritzada no avança correctament i no es predisposa l’aprenent a l’ús.
Completa els seus arguments la professora Martí amb un apunt important: no es considera adequat que els pares i les mares tinguen el dret de triar la llengua vehicular dels seus fills. I cita el professor Antoni Milian, citat a Strubell i altres (2014): «existeix un dret fonamental a l’educació, però no un dret a l’educació en una llengua determinada». I remarca que tampoc apareix en el llibre Ús de les llengües vernacles en l’ensenyament (UNESCO, 1953) ni en la Convenció sobre els drets de l’infant (ONU-Unicef, 1989). Menys encara s’entén, diu, el bandejament del valencià en la zona castellanoparlant. Cal plantejar a l’alumnat l’adquisició de la llengua com una oportunitat que evite la discriminació. I conclou amb una perspectiva social: «el model lingüístic educatiu ha de ser un instrument per a la cohesió social, que és sempre un dels objectius primordials de l’educació plurilingüe i intercultural.» Entre les paraules d’Alícia Martí s’han referenciat una bona quantitat d’institucions que han informat o reaccionat contra el projecte (primer) i a la llei (després): les UEM i el Servei Lingüístic de les universitats públiques, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Xarxa Vives d’Universitats, la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya i moltes més, junt a un seguit d’experts en didàctica de les llengües, com ara Joaquim Dolz Mestre (Universitat de Ginebra), que va qualificar la llei «d’irresponsablement discriminatòria», en la comparéixer a les Corts. Cap d’ells ha estat consultat ni considerat en la norma legislada.
La trampa de la «llibertat»
En aquest punt tan interessant pren el testimoni de la paraula un servidor, perquè em demanen tractar els aspectes negatius de la llei per a l’aprenentatge del valencià, que en aquest cas és com demanar a un vegetarià que enumere embotits que eliminaria de la dieta. Encete el raonament com diuen en castellà castís, «negando la mayor», és a dir, amb l’evidència de l’engany que suposa anomenar la llei «de llibertat» educativa. Tot i la fixació en limitar el creixement d’una llengua (el valencià), no solament no promou altres llibertats sinó que aquella que presenta com a estrela, la lliure elecció de llengua vehicular a diferents etapes, tampoc és factible. Com a conseqüència, un percentatge important d’alumnat no podrà rebre les classes en la llengua que haurà triat la família, fet que es pot comprovar al mateix annex I de la llei, on fixen la distribució d’unitats que la Conselleria atorgarà als centres en funció del percentatge de famílies que hagen optat per cada llengua cooficial com a «llengua base». Ho explique: quan la llengua base (valencià o castellà) elegida per un menor nombre de representants legals de l’alumnat no arribe al percentatge marcat en la taula de l’annex (per exemple 25% front a 75%) no s’assignarà cap unitat en la llengua que ha elegit la minoria. I quina llengua penseu que serà la minoria?
Debat al Feslloc 2024 sobre les conseqüències de la nova Llei «de llibertat educativa»
Un altre greuge significatiu, que pot alterar sensiblement la dinàmica positiva que havien adquirit els centres educatius dels nivells primari i secundari fonamentalment, és la substitució (aniquilació) del Programa de Normalització Lingüística per un Pla d’ús de les llengües (en plural). El PNL tenia com a objectiu principal afavorir l’ús efectiu del valencià com a llengua vehicular en els distints àmbits del centre, mentre que el «pla» introduït ara convoca totes les llengües del centre, a canvi d’anul·lar la virtut per la qual es prioritza corregir la descompensació d’ús habitual entre la majoritària i el valencià («muerto el perro, muerta la rabia»). Mai s’equilibrarà una llengua minoritzada i en retrocés si no s’impulsa especialment per a propiciar que l’alumne trobe més espais i motivacions que el facen usar-la. En igualtat de forces amb ell castellà no es produeix cap efecte i es perpetua o s’incrementa l’asimetria. I per altra banda, és especialment sorprenent el que trobem a la Disposició addicional tercera: «La conselleria competent en matèria d’educació podrà autoritzar programes experimentals, en què s’impartirà en anglés una proporció del temps lectiu superior a l’establida per a cada etapa educativa en la present llei.» Però… deu ser un error de redacció! Han eliminat la possibilitat de programa experimental anterior, que podia ser en valencià. Ara en anglés sí i en valencià no? Amb quina justificació? No és cap error, evidentment, està molt calculat tot. I continue afegint a la llista de greuges contra l’aprenentatge i ús competent del valencià per part de l’alumnat qüestions tan importants com l’inici coix en l’aprenentatge plurilingüe que la major part de l’alumnat acusarà per no tiar lectoescriptura en valencià des de l’etapa inicial.
Se suma al despropòsit el dret de l’alumnat a realitzar els exàmens en la llengua que desitge, sense guardar cap coherència amb la didàctica del treball oral i escrit dels continguts curriculars. Jurisprudència sobre aquest tema negava aquesta condició i apuntava que només el professorat, el projecte del centre, havia de determinar la llegua d’aprenentatge. I sense solució de continuïtat passem a la confusió entre la gent per pensar que es torna al sistema de línies, i no és cert. O altres perles que apareixen al preàmbul de la llei, dignes d’un comentari de text sobre la modalització: imposició, no respecte, discriminació… és part del llenguatge al·lusiu a la llei anterior. «L’ase diu al porc orellut» (fraseologia popular). I ja no allargue el discurs perquè l’àrbitra de la taula m’assenyala el rellotge amb intenció perlocutiva. És el torn de la presidenta.
Propostes d’accions
La intervenció d’Alexandra Usó comença per una relació de les accions i reaccions que la Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic ha exigit a la Conselleria d’Educació: no a la paralització del Pla Edificant, desaparició del districte únic, reversió de les retallades d’idiomes a les EOI i la presentació del treball de Moisés Pérez, «El negoci de les aules», publicat per la Institució Alfons el Magnànim (2023), sobre el lobby de la privada i la concertada en educació. Amb aquest propòsit s’han realitzat concentracions, manifestacions i la vaga del 23 de maig, ha puntualitzat. Tot seguit ha entrat de ple en la qüestió central del debat, la nova llei educativa i les accions que Escola Valenciana porta a terme en total disconformitat, per rematar amb les que ja estan previstes en el futur immediat. A banda de recordar que al desembre, en el moment en què es va variar l’anterior llei (PEPLI), alguns entres de les zones castellanoparlants ho van rebutjar, amb el suport d’EV, i van escollir continuar amb les hores de valencià. També parla sobre els documents sobre la publicació de la proposició de la llei, elaborats per la institució valencianista amb la finalitat que els ajuntaments puguen manifestar-se contra el text legal.
Han convocat reunions comarcals informatives per a les comunitats educatives, campanyes en xares socials dels efectes negatius de la llei i recollida de signatures per a la dimissió de l’actual conseller José Antonio Rovira, reunions amb partits polítics a l’oposició i un recurs contenciós contra la suspensió dels programes experimentals autoritzats per al curs 2024-2025, perquè no donen opció a les famílies a matricular els seus fills i filles a un altre centre, una vegada tancat el procés d’admissió. A hores d’ara ja coneixem que el TSJCV ha desestimat el recurs d’Escola Valenciana contra aquesta llei, aleshores de voler continuar la via judicial EV ha d’acudir al Tribunal Constitucional.
Debat al Feslloc 2024 sobre les conseqüències de la nova Llei «de llibertat educativa»
Amb el sol de la Plana Alta fent-se lloc entre la Serra d’en Galceran i la de Subarra, arriba el torn d’intervenció del director de la UEM d’Alacant. Jordi Antolí comença pels terminis d’implementació de la llei. Des de la llei d’acompanyament als pressupostos, «la modificació del text suspèn diversos articles de la llei, com el que obliga a impartir un mínim d’un 25% de les hores lectives a matèries en valencià i almenys una assignatura no lingüística en la llengua pròpia del País Valencià (entra en vigor en el curs 2024-2025).» És un canvi que el govern de Mazón va apressar-se a aprovar. I pel que respecta al títol I de la present llei s’aplicarà en el curs escolar 2025-2026 en Educació Infantil, en Educació Primària, en Educació Secundària Obligatòria i en Batxillerat.
Com ja havíem explicat, els programes experimentals quedaran sense efecte des de l’inici del curs escolar 2024-2025. Un altre contingut destacable per la repercussió social és l’homologació dels nivells de competència en valencià del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (títol II): quan es publicarà el procediment de gestió per als centres educatius, podran començar a sol·licitar el nivell C1 l’alumnat que haja obtingut una nota mitjana igual o superior al 7, o l’haja obtinguda en les proves d’accés a la universitat. La competència d’un alumne que haja pogut aprovar un examen sense avaluació de l’oral i sense haver-ne fet ús a penes, sumat a la pressió sobre el col·lectiu docent per demanar-li una nota no inferior a la requerida, estan lluny del que es considera una competència de nivell C1 del MECR, afirma Antolí. Remarca igualment la idea que l’ofensiva contra la llei en qüestió és general i que «anem de la mà amb els moviments de les Illes Balears, per exemple. Necessitem un país molt compromés amb la llengua per fer front a l’ofensiva; amb aquestes regles del joc tots hem d’assessorar la gent del nostre entorn perquè trie valencià.» Finalment apel·la el públic jove, estudiants i futurs estudiants universitaris, per demanar-los que trien formació en valencià als seus estudis i que «reactiven el moviment estudiantil compromés amb la llengua, que està relativament apagat.»
Amb alguna pregunta dels assistents, que acusen la calor ambiental amplificada per l’escalfament que les condicions exposades provoquen sobre el sistema nerviós, conclou la taula redona, amb conclusions clares i evidents, que podem resumir en: el greuge discriminatori contra el valencià i la disparitat de competència lingüística de la llengua minoritzada entre diferents llocs, que trenca l’homogeneïtat educativa, una desigualtat impròpia d’un sistema educatiu. Els càrrecs responsables de conselleries en mans de VOX han abandonat la plaça (mai millor dit), però fou el mateix dia en què s’aprovava la darrera de les cinc lleis pactades amb la ultradreta. «Todo atado y bien atado».
