Crònica d’Amado Tena i fotos de Lluís Rodríguez
El llibre objecte de debat en la sessió del Club de Lectura del passat 27 de febrer va ser Deu oques blanques, de Gerbrand Bakker. La protagonista és una dona neerlandesa que lloga una solitària granja a Gal·les. La seua manera d’actuar i la de la resta de personatges doten el llibre d’un cert caràcter ombrívol i misteriós. L’estil narratiu de l’autor fa que el llibre no siga un thriller convencional.
Gran part de les intervencions dels assistents es van centrar en els nombrosos interrogants que planteja el text. Entre aquests el motiu pel qual fuig la protagonista, la causa per la qual va perdre el seu treball en la universitat, la raó per la qual accepta la presència d’un estrany en la granja, o l’origen de la seua crisi matrimonial. Sobre la falta de resposta a la majoria dels interrogants, Vicent Usó –coordinador del club–, va manifestar que és lícit que un autor deixe sense aclarir punts de la seua obra i que també ho és que els seus lectors rebutgen eixa decisió.
El llibre conté nombroses referències a la poetessa nord-americana Emily Dickinson. Sobre aquest particular es va comentar la seua possible influència en les decisions adoptades per la protagonista del llibre, que està escrivint una tesi sobre aquesta autora.
Un altre punt debatut va ser el d’unes certes semblances del personatge principal de la novel·la amb el d’unes altres –Un amor, de Sara Mesa, entre altres–, que també en algun moment de les seues vides tracten de fugir del seu entorn.
Els comentaris finals es van centrar a destacar la capacitat de l’autor per a recrear el paisatge del lloc en el qual transcorre l’acció, una illa unida per dos ponts a Gal·les.
