Crònica d’Amado Tena i fotos de Lluís Rodríguez
Ara no miris, de Daphne Du Maurier, ha sigut el llibre debatut en la sessió del Club de Lectura del passat 19 de desembre. Vicent Usó –coordinador del grup–, ha assenyalat que el motiu de triar-lo havia sigut no sols destacar la qualitat literària de la seua autora, sinó també l’interés de la col·lecció “Petits plaers” de l’editorial Viena, en la qual ha sigut publicat.
En la novel·la un matrimoni anglés visita Venècia tractant de recuperar-se de la recent perduda d’una filla. La seua trobada amb unes ancianes bessones escoceses i el fet que una d’elles, que és cega, tinga poders paranormals desencadena una sèrie d’esdeveniment amb un tràgic final.
La primera qüestió plantejada en el debat va ser la de considerar si la novel·la publicada el 1971 mantenia la seua vigència o es veia afectada pel pas del temps, i al respecte s’hi van poder escoltar opinions diverses.
Alguns dels presents van destacar que els girs argumentals del text el feien especialment interessant. Per contra, d’altres van esmentar els que al seu judici són punts negatius de la novel·la, i entre aquests van comentar el final de la novel·la, per considerar-lo una miqueta forçat.
En el curs del debat es va parlar del fet que diverses obres de l’autora han sigut portades a la pantalla; concretament Alfred Hitchcock va adaptar L’hostal de Jamaica, Rebecca i Els ocells.
Va haver-hi unanimitat a considerar encertada la descripció de Venècia, escenari de la història i el fet que en la novel·la es descriguen al costat dels llocs més turístics de la ciutat, uns altres menys glamurosos i fins i tot sinistres.
D’acord amb el temps nadalenc i com a tancament de la reunió, diversos dels presents van comentar com a suggeriment d’un possible regal, un llibre que consideraven especialment interessant.
