Cronica d’Amado Tena i fotos de Lluís Rodríguez
El passat dia 14 de novembre hem tingut una nova sessió del Club de Lectura. El llibre escollit per Vicent Usó –coordinador del club–, era Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, d’Irene Solà.
La novel·la transcorre en un sol dia, encara que conta quatre segles d’història d’una família que habita en una recòndita masia envoltada de boscos. Els personatges principals són dones: Joana, que per a trobar marit va fer un pacte amb el diable; Bernadeta, a qui li falten les pestanyes i, de tanta aigua de timó que li van abocar en els ulls quan era una xiqueta, va acabar per veure el que no devia; Margarida, que en comptes d’un cor sencer en té un de tres quarts, i Blanca, que va nàixer sense llengua. Estes i altres dones preparen per a una d’elles, una singular festa de benvinguda al seu món fantasmal.
En el transcurs del debat sobre el llibre es van palesar dos corrents d’opinió. El primer ressaltava la dificultat de la lectura per la temàtica, pel llenguatge o per l’esforç requerit per a situar els personatges i per a seguir les històries. El segon amb més adeptes que l’anterior, considerava com a punts positius: la força expressiva i poètica del llenguatge; la riquesa de personatges que acompanyen les protagonistes (caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlistes, embruixadores, maquis, pilots de ral·li, fantasmes, bèsties i dimonis); la intensitat de moltes de les escenes; el fons històric de la trama, i el fet de destacar el paper de les dones en el que es conta.
Una vegada més el Club de Lectura va possibilitar un enriquidor intercanvi d’opinions i el descobriment de noves perspectives i enfocaments sobre el llibre objecte de lectura.
