Crònica d’Anna Asensio
Homenatge a la figura d’Albert Einstein en el centenari del seu viatge a Barcelona, Saragossa i Madrid
Fotografia de Juanjo Forés
L’acte ha començat amb una breu presentació del president de Socarrats, Fermí Font, qui ha donat les gràcies a Pedro Ruiz-Castell, i a Vicent Pitarch, per la seua participació en aquest acte que vol homenatjar la figura d’Einstein en el centenari de la seua visita a Barcelona. Fermí ha manifestat que sempre és un plaer col·laborar amb l’IEC i ha agraït a la Regidoria de Normalització Lingüística i Cultura la seua implicació.
Vicent Pitarch, representant de la presidència de l’IEC a Castelló, ha fet les funcions de presentador en substitució de Jesús Ignasi Català, president de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), al qual un deure ineludible li ha impedit acompanyar-nos, i ha fet una breu semblança del professor Ruiz-Castell. De Ruiz-Castell ha destacat que és llicenciat en Física per la Universitat de València i doctor en Història de la Ciència per la Universitat d’Oxford i ha comentat que la seua recerca s’ha desenvolupat en l’àmbit de la història de l’astronomia en els segles XIX i XX, i els museus de ciència i tecnologia, entre altres. També ha comentat que la seua faceta de divulgador de la història de la ciència l’ha portat a col·laborar en programes de ràdio com ara Longitud de onda, i que el 2021 ha publicat el seu darrer llibre Melodías de la ciencia, on aborda la relació amb la música d’alguns dels científics més reconeguts.
Pedro Ruiz-Castell ha començat la seua intervenció explicant que Albert Einstein va visitar Barcelona el 1923 convidat per Esteve Terradas, i que aquesta visita va tindre un gran impacte en la divulgació de l’activitat científica d’Einstein en territori espanyol.
Fotografia de Juanjo Forés
Ha recordat la importància de l’any 1905, Annus mirabilis d’Einstein, pel fet que publicaria diversos articles en la revista Annalen der Physik que serien fonamentals per a la física moderna.
Fotografia de Juanjo Forés
De tota manera l’acceptació de les idees del jove Einstein no va ser immediata, van haver de passar diversos anys perquè les noves mentalitats s’obriren a idees que resultaven contraintuïtives, i quan aquesta obertura va anar donant-se, ho va fer de la mà de canvis també en altres àmbits, com ara l’artístic, amb el cubisme o el dodecafonisme. La nova concepció de l’espai, el temps i la matèria van suscitar l’atenció del públic, i van suposar també una gran influència en àmbits com la narrativa, en què es trenca la linealitat temporal del relat o apareixen diverses veus narratives.
Fotografia de Juanjo Forés
També ha fet un breu repàs per la biografia d’Einstein, els anys de joventut, l’etapa amb la seua primera esposa, Mileva Marić, el treball a l’Oficina de Patents suïsses, i el segon matrimoni, amb Elsa Loewenthal.
Fotografia de Fermí Font
Finalment, Pedro Ruiz-Castell ha recordat que Einstein va tindre sempre una gran implicació política en pro del pacifisme i i que va ser perseguit pel seu origen jueu, però que el cièntífic rebutjava completament la idea d’un déu antropomòrfic, tot i que la contemplació l’harmonia de la natura i el món li generaven un sentiment de necessitat d’una intel·ligència ordenadora de l’univers.
Fotografia de Juanjo Forés
