Laudatio de Vicent Torrent a Pep Gimeno, Botifarra
Bona nit, Pep, Fina, amigues socarrades, amics socarrats, companyes i companys socarrimats o rostits, joves candidates i candidats a un lloc en la graella, conciutadanes i conciutadans simplement escalivats.
Abans d’entrar en la laudatio del meu estimat i admirat amic Pep Gimeno, vull fer un parell de notes al marge.
En primer lloc, vull aclarir aquesta provocació que he mogut en la manera de saludar-vos. Perquè, clar, assignar-se el títol de socarrat o atorgar a algú la dignitat de socarrat és per si mateix un despropòsit. Però, a sovint, allò que sembla absurd i desficaciat juga un paper expressiu de gran utilitat en el llenguatge.
Els valencians, que som tan donats a oblidar, tenim un mecanisme fantàstic per a fixar la memòria en uns fets passats que no són antiquats sinó ben actuals per a la vida del nostre país. Aquest mecanisme és el terme socarrat. La gent de Vila-real sou socarrats, igual com la gent de Xàtiva és socarrada o la de Quart de Poblet o la de moltes altres ciutats que els Borbons van incendiar en la nostra terra.
