Discurs de presentació del Socarrat Major 2022, Avel·lí Flors, a càrrec de Vicent Pitarch i Almela
Bon vespre i bon profit!
Avel·lí, Dolors, socarrades i socarrats, amigues i amics,
M’és especialment grat –alhora que ho considere oportú– en la circumstància present i per trencar el gel, de relacionar el modest homenatge que ens ha convocat ací amb un parell d’esdeveniments històrics que tanmateix conserven una actualitat notable: el centenari de Joan Fuster i el 90é aniversari de les Normes de Castelló. Tots dos esdeveniments se’m reprodueixen vius, així que mire de refrescar en la memòria els meus lligams amb Avel·lí.
En efecte, el vaig conéixer via Joan Fuster. Era l’any 1967 i l’assagista de Sueca acabava de dictar a Castelló una conferència memorable en què va descobrir un capellà jove que el va sorprendre per la lucidesa amb què interpretava la qüestió de la llengua al país. Era Avel·lí, la relació amb el qual Fuster em va recomanar tot seguit com a ocupació peremptòria. Recorde que la meua trobada amb Avel·lí no va tardar gens a tenir lloc i que la sintonia entre els dos va produir-se ràpida i intensa.
