Ahir dijous 6 de maig, a la sala d’actes de la Caixa Rural, va tindre lloc la presentació del vídeo, amb una important assistència de públic.
L’acte ha començat amb les paraules de Fermí Font, president de l’associació, el qual ha al·ludit al caràcter pedagògic del vídeo i a la necessitat de fer conéixer un fet tan important com poc conegut.
Després de donar les gràcies a totes les persones que han participat en l’elaboració del vídeo, ha donat pas a Noelia Samblás, regidora de Normalització Lingüística i Tradicions, la qual ha manifestat el seu suport a la tasca de la nostra associació i ha confirmat la voluntat de la regidoria que encapçala a continuar col·laborant-hi.
Seguidament Antoni Pitarch i Santiago Vilanova, ambdós historiadors i membres molt actius de la nostra associació, responsables del guió del vídeo, han il·lustrat el nombrós públic present amb algunes dades històriques i demogràfiques que contextualitzen els fets ocorreguts el 1706 en el marc tant de la història d’Europa com de la microhistòria.
A continuació s’ha projectat el vídeo, en el qual es relaten els fets ocorreguts el 12 de gener de 1706, en el context de la guerra de Successió, quan les tropes borbòniques assaltaren i incendiaren el nostre poble i van ocasionar la mort de 253 vila-realencs i vila-realenques.
Volem donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o altra han fet possible aquest vídeo: als guionistes, Antoni Pitarch i Santiago Vilanova; a Susanna Lliberós, que ha locutat el vídeo, a Vicent Gil, arxiver municipal, que ha aportat documentació històrica; a Ferran Navarro, expert musical de l’època, per l’assessorament musical; a Clar Televisió, per l’elaboració i el muntatge del vídeo, i a la Caixa Rural de Vila-real, per oferir-nos les seues instal·lacions per a aquesta presentació.
Es tracta del dia més trist de la Història de Vila-real, amb un balanç total al voltant dels 500 morts en poques hores, 253 de Vila-real segons el Llibre de Difunts de l’època (reproduït per Benet Traver).
Però, malgrat tot, vist en perspectiva, resulta que la guerra de Successió (1701-1715) és, amb molta diferència, l’esdeveniment històric amb més bibliografia sobre Vila-real perquè, després de ser fundada per Jaume I a Fur d’Aragó, prompte canviaria als Furs de València per entrar a formar part de les Corts Valencianes com a vila reial de primera i amb representant propi, el seu protagonisme polític i social s’allargaria fins al mateix 1707 quan la desfeta d’Almansa i el triomf posterior de Felip V acabaria amb les viles reials, els Furs, les Corts, el dret civil valencià i, en definitiva, amb tota l’obra legislativa del nostre rei fundador.
La mala salut del darrer rei de la Casa d’Àustria, Carles II, va portar a la redacció d’un munt de testaments tant a favor de l’aspirant a la corona, i favorit de Lluís XIV de França, el futur Felip V, com a favor de l’aspirant austriacista i favorit de la Lliga angloholandesa, Carles III, sent el darrer a favor del primer.
L’hereu no solament heretava els territoris peninsulars, sinó també les colònies insulars, africanes i americanes que constituïen l’imperi de la monarquia hispànica. És per això que molts historiadors han definit aquesta guerra, no solament com una guerra civil entre valencians (austriacistes i maulets contra filipistes i botiflers), peninsular (entre la corona de Castella i la corona d’Aragó amb València, Mallorca i Catalunya) perquè els reis Catòlics es van limitar a la unió dinàstica, però no política, ni legislativa (de fet a Espanya mai hi ha hagut la mateixa llei per a tots els territoris, ni quan a Franco), però sobretot com la Primera Guerra Mundial per la quantitat d’exèrcits, territoris i mercenaris que va mobilitzar.
Sobre el que va passar al nostre poble, com ja va contar Toni Pitarch al seu llibre de 2006 (1706, la guerra de Successió a Vila-real) tenim, entre d’altres, les aportacions dels coetanis com ara el general Peterborough (Memòries de 1707), la crònica del marqués de San Felipe (1725), Daniel Defoe (1728), Miñana (1752), Cavanilles (1795) o els quatre volums de Narraciones de la Guerra de Sucesión de Francesc Castellví (1652-1757).
Més fotografies de l’acte
Per a Vila-real, la ciutat de la Plana Baixa que ara tothom coneix per allò del futbol, la pitjor data de la història fou el 12 de gener del 1706. Aquell dia, l’exèrcit borbònic, sota el comandament del conde de las Torres, va entrar a la ciutat de pau fingida i la van prendre a sang i foc. Per a una vila de poc més de tres mil habitants, aquell dia van morir dos-cents cinquanta-tres veïns i cent-quaranta més van ser fets presoners. Imagineu, en un sol dia, que morira el huit per cent de la població.
