Permagel
d’Eva Baltasar
Crònica d’Esteban Jordan
En aquesta ocasió vàrem debatre sobre la novel·la Permagel, de Eva Baltasar.
El primer que es va senyalar, és la contemporaneïtat de aquesta obra, tant pel llenguatge com la manera d’abordar la temàtica. Una de les participants senyalà que la seua filla i les seues amigues coneixien o havien llegit aquest relat.
Comentàrem també la diferència entre aquesta lectura i l’anterior –L’accidental, d’Ali Smith, ja que comparant-les aquesta darrera, més breu, era d’una lectura més lleugera.
Entre els nombrosos assumptes que aborda el personatge principal al llarg de la novel·la està el suïcidi i també apareixen diferents aspectes de les relacions amb la seua mare i la seua germana. Igualment narra les històries que manté amb altres dones. L’intent de mantenir-se allunyada de determinades convencions i compromisos. Però el dramatisme de alguna de les situacions està travessat per una certa ironia que els fa quasi còmics. Comentàrem també que cadascú tenia una edició d’aquesta obra recent i que teníem edicions des de la quarta fins a la vuitena. Com sempre comptàrem amb la intervenció del director de grup Vicent Usó.
Per a la propera reunió debatrem la novel·la Només nit, de John Willians.
