L’associacionisme al País Valencià

Vila-real, BUC, 25 de gener de 2019

La Biblioteca Universitària del Coneixement de Vila-real va acollir un acte que suposa l’inici de la programació dedicada a l’entitat que aquest any rebrà el premi Socarrat Major 2019, El Tempir, d’Elx.

El president de Socarrats, Fermí Font, va saludar els presents, entre els quals es trobaven la regidora Rosario Royo i els regidors Emili Obiol i Pasqual Sancho, per posar en valor el motiu de l’acte programat, alhora que aprofitava el moment per a convidar tot el públic a l’acte de lliurament del premi, que es celebrarà el dia 9 de febrer, en el transcurs d’un sopar que tindrà lloc al restaurant El Molí, ubicat al paratge de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, un indret molt emblemàtic de Vila-real.

El moderador, Juan Monterde, va conduir les paraules dels representants de les diverses associacions amb una sèrie de qüestions, que els oradors exposaven en torn triple. El primer a prendre la paraula, Toni Royo, explicava els orígens d’Acció Cultural del País Valencià, que en aquells moments podia comparar-se en objectius a Òmnium Cultural.

Destacava l’èxit que va aconseguir ACPV en els anys de reivindicació més activa per portar TV3 a territori valencià, fet del qual n’estaran sempre orgullosos. Afegia el problema que patim i que entrebanca l’avanç en temes crucials per a la llengua i la cultura, referint-se als jutges, més concretament al Tribunal Superior de Justícia. També va fer notar la manca d’experiència que acusem els valencians i les valencianes a l’hora de vigilar i reclamar amb més contundència les polítiques actuals que havien d’apostar més fort per una línia valencianista.

El segon tertulià, Josep Meseguer, vicepresident de Maestrat Viu i president de la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, també donava a conéixer el context en què van nàixer, l’any 2011, moguts per la necessitat d’articular un moviment que coordinara el teixit associatiu, dedicat a activitats ben diverses. Va puntualitzar que no és adequat el fet de traduir el terme Maestrat al castellà Maestrazgo, perquè en aquest cas no es fa referència a la demarcació comarcal dels nostres pobles. Com a llocs simbòlics i de referència en la constitució de Maestrat Viu, cal fer esment de l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser i l’Avellà de Catí. En resposta a la segona proposta de la taula, Meseguer va detallar els grans projectes que han portat a terme des dels inicis del col·lectiu: la Trobada excursionista del Maestrat i la Festa per la Llengua (2012), els Premis Maestrat Viu, atorgats a col·lectius que han treballat per la cultura i la llengua (2014), l’Estiu Literari al Maestrat, amb la convocatòria del concurs literari, i el projecte de la revista Empelt, dedicada a les lletres i humanitats de la comarca. Per finalitzar la intervenció, va comentar l’arrelament institucional entre Maestrat Viu i El Tempir, associació amb qui reconeix guardar unes quantes similituds; a més, va voler remarcar la importància de la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, que persegueix l’acció unida dels pobles en una “macrocomarca” i que, a la vegada, pot funcionar com una marca de visibilitat, tot i que l’aspiració és que les administracions assumisquen aquest rol.

El segon tertulià, Josep Meseguer, vicepresident de Maestrat Viu i president de la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, també donava a conéixer el context en què van nàixer, l’any 2011, moguts per la necessitat d’articular un moviment que coordinara el teixit associatiu, dedicat a activitats ben diverses. Va puntualitzar que no és adequat el fet de traduir el terme Maestrat al castellà Maestrazgo, perquè en aquest cas no es fa referència a la demarcació comarcal dels nostres pobles. Com a llocs simbòlics i de referència en la constitució de Maestrat Viu, cal fer esment de l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser i l’Avellà de Catí. En resposta a la segona proposta de la taula, Meseguer va detallar els grans projectes que han portat a terme des dels inicis del col·lectiu: la Trobada excursionista del Maestrat i la Festa per la Llengua (2012), els Premis Maestrat Viu, atorgats a col·lectius que han treballat per la cultura i la llengua (2014), l’Estiu Literari al Maestrat, amb la convocatòria del concurs literari, i el projecte de la revista Empelt, dedicada a les lletres i humanitats de la comarca. Per finalitzar la intervenció, va comentar l’arrelament institucional entre Maestrat Viu i El Tempir, associació amb qui reconeix guardar unes quantes similituds; a més, va voler remarcar la importància de la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, que persegueix l’acció unida dels pobles en una “macrocomarca” i que, a la vegada, pot funcionar com una marca de visibilitat, tot i que l’aspiració és que les administracions assumisquen aquest rol.

El Centre Excursionista de Vila-real, per mitjà de la seua presidenta Cristina García, i seguint el model establert per l’organització de la taula, va explicar en primer lloc com es va crear l’entitat; era l’any 1981 i en els inicis centrava els seus objectius en el coneixement del territori, de la vegetació i de la fauna autòctones. La primera aparició divulgativa al públic es va produir a través d’una entrevista en la revista local Rella. Ara mateix són membres federats de la territorial autonòmica i de l’espanyola. El senderisme, va comentar, permet el coneixement de la història i la cultura, la comunicació entre masos a través de les sendes i sobretot fa estimar la terra, pas a pas. El Centre Excusionista està present en la vida de Vila-real, a través de participació en campanyes i col·laboracions amb altres entitats. El motiu de perseverar cada any és l’interés a continuar fent allò que més agrada als seus socis, actualment al voltant de 260. Com a preocupació actual, es va referir a la dificultat d’incorporar gent jove, moguts per la voluntat d’iniciar-los en els valors i l’estima per la natura.

El debat amb el públic assistent va posar punt final a l’acte, però abans es produïa una anècdota emotiva, protagonitzada pel delegat d’Acció Cultural. Toni Royo va anunciar la seua retirada formal de la responsabilitat que ha exercit fins ara, tota una vida dedicada a la causa del País Valencià. Aprofitem l’avinentesa per a agrair-li la tasca incansable que ha portat a terme durant molts anys i l’encoratgem a continuar el seu mestratge en l’activitat cultural de les nostres comarques.