Entre els diversos llocs de la geografia que ofereixen virtuts per ser visitats, n’hi ha alguns que tenen un component especial, per significatius culturalment, per importants socialment. El Museu Joan Fuster, ubicat al poble natal del prohom de la intel·lectualitat valenciana, Sueca (la Ribera Baixa), és un temple del pensament i les lletres, que ens ajuda a conéixer millor, de més a prop, el context en què l’escriptor va viure i va idear l’horitzó del valencianisme a la segona meitat del segle XX.
L’Associació Cultural Socarrats va organitzar aquesta visita, en part motivats per la recent inauguració dels escenaris fusterians (Museu i Espai Fuster) i també per les opcions valuoses que ofereix la ciutat. Fer unes passes assossegades i reflexives sobre els taulells de les estances del gran autor és un acte impagable. Veure on vivia, on escrivia i on portava a terme les conegudes tertúlies amb amics i investigadors de la llengua i la literatura, un privilegi. Entre vitrines, els manuscrits origen de les grans obres i dels innombrables articles periodístics, que desvinculen la personalitat del mestre amb el contingut del famós epitafi que ell mateix va suggerir en l’obra Diccionari per a ociosos: “ací jau / j f / va morir / com va viure / sense ganes.”
Una colp esvaïda la pluja en actitud col·laborativa, vam iniciar el recorregut per la Sueca de l’arquitectura modernista: l’Ateneu, l’Ajuntament i l’Asil d’ancians, aquest darrer un conjunt residencial neomudéjar, que impacta en espectacularitat estilística i en opulència de dimensions. Un bell passeig que satisfeia o, millor dit, superava les espectatives de l’expedició. Però el cansament no tenia fàcil triomfar, perquè el colofó havia de produir-se dins de la casa museu Xocolates Comes, amb el tast de productes artesans previ al final, sense abusar, perquè La Fi de la Fam era cosa del restaurant per dinar. I amb entusiasme gastronòmic acabàvem la mitja jornada, cronològicament parlant, perquè atenent els objectius marcats, va estar molt completa. No vos perdeu la propera, ho podeu lamentar tota la vida.
