Al voltant de 200 persones, es van reunir als jardins del Museu de la Ciutat Casa de Polo, per commemorar que el camí traçat fa un quart de segle pel grup d’amics que la van fundar es considera tan necessari com el primer dia, si es vol mantenir el rumb
Les associacions cíviques i culturals del País Valencià considerades veteranes o influents viuen una etapa sociocultural molt diferent a la que les va veure nàixer. La popularitat de les comunicacions tecnològiques i la desafecció per la política, entre altres causes, han conduït les generacions més joves a altres interessos que els del debat i l’acció cívica. Els casos de corrupció interminables en càrrecs polítics, la inoperància en atendre la necessitat d’incorporar-se al món laboral, la reivenció del control de les llibertats amb el cavall de Troia de la censura ideològica, potser tenen alguna, o molta, culpa. Com a conseqüència (els sociòlegs em corregiran), la configuració genètica del moviment associatiu i cívic continua carregant el pes principal a les espatlles de la mateixa gent que ja es mobilitzava per les llibertats democràtiques durant el franquisme. Empresonaments per manifestacions reivindicatives pacífiques, restriccions de drets laborals i socials, abusos en el control administratiu de les autonomies, constaten una realitat que deriva en la presència permanent i persistent del poble als carrers, un procediment imprescindible per aconseguir fer-se visible malgrat la modalització manipuladora de la premsa servil i per intentar ser escoltats. El centre de poder, que administra una falsa equitat en la gestió de l’estat del benestar o de la cultura diferent de l’oficial de l’Estat, té una visió hipermètrope de l’equitat i de la justícia, un fet difícil de solucionar mentre qui subministra la llana per al fred de tots viu tot l’any en estació càlida.
Amb tot això, perviuen associacions i entitats d’iniciativa cultural, que sobreviuen en l’obstinació de protegir els principis que sostenen la caracterització d’una cultura pròpia i per evitar que els bufits del llop enderroquen la casa de palla. Entre aquests col·lectius es troba l’Associació Cultural Socarrats, que ara celebra els 25 anys de vida i que la vesprada del dissabte 14 d’abril va reunir al voltant de 200 persones, als jardins del Museu de la Ciutat Casa de Polo (Vila-real), per commemorar que el camí traçat fa un quart de segle pel grup d’amics que la van fundar es considera tan necessari com el primer dia, si es vol mantenir el rumb. L’acte vespertí, programat amb vocació festiva, va ser presentat i conduït per la periodista Gema Font, i es va iniciar amb la projecció de l’audiovisual “25 anys de Socarrat Major”, una cinta editada amb les felicitacions que els Socarrats Majors dediquen a l’associació; parlem de personalitats de la cultura guardonades en diferents edicions del premi: Vicent Pitarch, Isabel-Cara Simó, Raimon, Escola Valenciana, Jaume Cabré, Obrint Pas, Joan Francesc Mira, Vicent Usó, Pilarín Bayés…, fins a completar els 25.
L’anunci de l’estrena d’una nova pàgina web d’acord amb les tendències de l’actualitat, “socarrats.cat”, precedia el protocol més formal de l’acte. Van pronunciar unes paraules els presidents que han portat el timó de la societat cultural durant aquests anys: Vicent Cerdà (junta fundacional), Anna Ángeles, Maribel Castillo i el president actual, Fermí Font. Amb emoció, van expressar les dificultats històriques per sobreviure en uns contextos poc favorables a la causa i la necessitat de facilitar a la ciutadania el coneixement dels referents històrics, i massa ocults, que són determinants en la nostra història. Fermí Font va fer explícit l’agraïment a les institucions administratives municipal i autonòmica, i a entitats que han mantingut una col·laboració constant amb l’associació (Fundació Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Institut d’Estudis Catalans, o les locals Banda Jove Unió Musical la Lira i Cor infantil del Col·legi Públic Botànic Calduch, entre altres). Molt atents a cada detall, els regidors de l’Ajuntament de Vila-real, encapçalats pel primer tinent d’alcalde, Xavier Ochando. A l’escenari va proseguir la festa amb l’aparició d’un personatge inesperat i desconegut, a qui la presentadora va donar pas amb el nom de Frederic Serrallonga (Splai Teatre), “un rapsode especial, creatiu i amb talent”, que va obsequiar la concurrència amb un “interludi poètic i dramàtic”, que traduït a l’espectacle resultava una pàgina d’humor en to solemne amb què el monologuista va recitar poemes d’autors reconeguts, com ara Estellés o Martí i Pol, i va acabar amb l’oportú “Clam dels Socarrats”, de l’autor Miquel Duran de València.
Finalment, els assistents van poder brindar per simbolitzar la fita i amb els vins de la terra l’alegria era bon maridatge per a la pàgina musical que culminava el programa commemoratiu, ja entrada la nit. El grup “Epicentre” va demostrar que la sorprenent proliferació de formacions musicals joves en valencià no s’ha aturat i el grup s’ha guanyat un lloc en els esdeveniments culturals, gràcies a la seua formació i al compromís de cantar en valencià. Molt aplaudits, van posar el punt final a un aplec que serà recordat a Vila-real i, molt especialment, pels convidats a la festa i pel públic reunit, que va respondre magníficament a la crida d’una entitat amb poder de convocatòria, referent a les comarques de Castelló i podem dir que arreu del país.
