Presentació a la revista <em>Font</em> del monogràfic «La Guerra de Successió a Vila-real», per Pasqual Batalla Llorens, regidor de Normalització Lingüística
Aquest nou número de la revista FONT naix, a diferència dels anteriors, amb un contingut monogràfic i amb l’objectiu de donar una nova empenta, després dels brillants actes de gener de 2006, a les iniciatives que la societat civil de Vila-real ha programat per a tot l’any per rememorar com cal el III Centenari de l’Any de la Crema.
Ens enorgulleix verificar que aquesta revista d’investigació i estudis vilarealencs amb col-Iaboracions d’ intel-lectuals de prestigi s’ ha consolidat com un referent per a l’estudi d’ aquells aspectes socials, històrics i culturals de la nostra ciutat.
La publicació d’aquesta vuitena edició es produeix, just i cabal 300 anys després del fet històric més luctuós per a Vila-real i de la derrota més decisiva per a les llibertats dels valencians. Esdeveniments que encara són minimitzats des de certs estaments polítics i mediàtics als quals, pel que sembla, encara els interessa ignorar, quan no amagar, la història dels nostres avantpassats. Els estudis aportats demostren, una vegada més, que la sang derramada per 253 vila-realencs, després de l’atac a matadegolla de les tropes borbòniques d’aquell cruel12 de gener de 1706, no fou un incident irrellevant, ni la conseqüència trista d’una guerra més.
Les conseqüències de la Guerra de Successió, per a tots els valencians, encara estan ben presents en el panorama polític actual quan, és de veres que s’han recuperat les Corts Valencianes o el Dret Civil però, encara, queda molt de camí per normalitzar la nostra llengua, difondre la nostra cultura i, sobretot, recuperar la nostra dignitat com a poble.
Gràcies als col-laboradors per la seua desinteressada aportació i, com no, a les entitats i empreses que, amb el seu inestimable ajut econòmic ens permeten fer-vos arribar la nostra publicació de manera gratuïta.
Gràcies a tots els que fan possible la recuperació de la nostra memòria històrica, perquè, com digué el poeta, Marià Manent: «Cap nació pot dir-se pobra / Si per les lletres reneix / Poble que sa llengua cobra / Es recobra a sí mateix.
